Donación de Libro Objeto ST a la Biblioteca del IVAM

A principios del pasado mes de junio recibimos en nuestro centro la grata visita de Almudena Mora, directora de la publicación Libro Objeto ST, y de uno de los colaboradores del último número (el 22 ya), el artista afincado en Valencia, Xavi Timoner. Además de presentarnos personalmente una de las más emblemáticas revistas ensambladas realizadas en España, nos hicieron donación de una serie de números de dicha revista. Si bien se trata de una publicación que sacó a la luz el primer número en 1995, su propio carácter alternativo, al no encontrarse a la venta, ha hecho que no pudiéramos contar con ella en nuestra biblioteca hasta ahora. 

Con Xavi Timoner



El proyecto de cada número reúne a unos 50 artistas entre pintores, escultores, grabadores, poetas, músicos... que realizan sus aportaciones entorno al tema común propuesto. Los ejemplares aparecen en forma de caja que recoge las obras de cada artista de tal manera que  todas ellas son piezas originales. La edición consta de 60 ejemplares que son entregados a los artistas participantes, y el resto son donados (siempre) a personas que han colaborado en el proyecto, o bien a instituciones públicas o privadas.

Recomendamos la visita del blog de la revista.

Estos ejemplares de Libro Objeto ST pasarán a integrar una sección tan interesante como poco conocida de la producción artística como es la de las Revistas Ensambladas.

Se denomina revistas ensambladas o revistas objeto a aquellas publicaciones periódicas de carácter colectivo realizadas exclusivamente con obras originales en donde el texto pierde el protagonismo, y  artistas de muy diferentes disciplinas (normalmente procedentes del mundo del arte y de la literatura) colaboran y dialogan entorno a un tema monográfico.



La Más Bella (Arganda, 1993- )

 

La Más Bella: revista experimental  y La Lata: revista-objeto, son otros dos buenos ejemplos. Ambos casos son  productos híbridos que se mueven entre el ámbito del arte y de la creación literaria.

La Lata (Albacete, 2002- )



Al adoptar modos alternativos de producción, difusión y distribución del arte, el aspecto físico de estas publicaciones se transforma adoptando formas muy originales y creativas, de tal manera que se incorporan diseños, formatos, materiales... tradicionalmente ajenos al mundo de la edición y que se plantean  como una prolongación del trabajo artístico. Es por ello que una de las características que mejor las define es la tridimensionalidad. Estas revistas pasan de ser meros difusores de noticias a transformarse en auténticos espacios expositivos donde los creadores intercambian ideas, y el componente visual es el prioritario.

Para consultar todos los fondos de Revistas ensambladas en la Biblioteca del IVAM, entra en el catálogo

Antonio Muñoz Degraín

Desde el blog de MUSAS València os invitamos a visitar la última exposición inaugurada recientemente en el Museo de Bellas Artes de Valencia: Antonio Muñoz Degraín.

La Biblioteca del Museo de Bellas Artes de Valencia quiere ayudaros a conocer un poco más a este pintor valenciano y para ello hemos preparado esta entrada desde la cual os acercamos a su biografía y a los recursos de información que podéis encontrar en nuestro centro sobre este artista.

Os invitamos también a visitar esta exposición que se celebra en el Museo de Bellas Artes de Valencia hasta el próximo 30 de septiembre.

Antes o después de visitar la exposición, os recomendamos entrar en el catálogo de nuestra biblioteca http://www.begv.gva.es/mbbaavgv/tmba.html y hacer búsquedas, como las que os sugerimos a continuación:

 

En la pantalla de Búsqueda avanzada

En el campo Artistas:
Antonio Muñoz Degraín

El resultado: todos los documentos que posee la biblioteca en los que se cita o ha participado con alguna obra el artista.

Si deseáis hacer una búsqueda acotada por tipo documental, sólo deberéis, en el desplegable tipo de material, “clicar” el material que deseéis: catálogos de exposición, artículos de prensa, etc.

Una vez hechas las búsquedas estamos seguros de que os interesará venir a la biblioteca y consultar los documentos, pero por ahora os dejamos un poco de información biográfica para que vayáis tomando contacto con este pintor valenciano.

Museu de Belles Arts de València, Sala Ribalta
21 juny - 30 setembre 2012
Antoni Muñoz Degraín (València, 1849 - Màlaga, 1924) format inicialment, per decisió paterna, en els estudis d’Arquitectura, que va abandonar pels de pintura, va ser alumne de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des dels dotze anys.
Assidu participant de les exposicions nacionals de Belles Arts des de 1862 fins a 1915, va ser guardonat en 1861 amb una menció d’honor, i una tercera medalla en 1864, així com segons premis en 1867 i 1871.
En 1881 va obtindre la primera medalla amb l’obra Otelo y Desdémona, l’esbós de la qual es conserva en el Museu de Belles Arts de València. Este guardó li va permetre obtindre la pensió del Govern per a viatjar a Roma, ciutat en què va realitzar el seu gran quadro Los amantes de Teruel, obra enviada des de Roma amb la qual va obtindre la primera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1884.
Va ser titular de la càtedra de Pintura de l’Escola de Belles Arts de Màlaga, on va tindre com a alumne Picasso. En esta ciutat andalusa, a la qual havia acudit en 1870 cridat pel pintor Bernardo Ferrandis per a decorar el teatre Cervantes, es va establir i on es va casar. Més tard, va obtindre la càtedra de Paisatge de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid i en va ser nomenat director en 1901.
Artista de fecunda producció va cultivar tots els gèneres de la pintura, com així ha volgut reflectir-se en esta mostra, encara que sempre se l'ha considerat un atrevit i personal paisatgista gràcies al seu innovador i peculiar ús del color. Viatger infatigable, se sent atret pels paisatges d’Orient Pròxim, on va viatjar en diferents ocasions.
La seua generositat ens ha permés comptar amb un important conjunt d’obres gràcies a la donació efectuada al Museu de Belles Arts de València.
En esta mostra s’exposen algunes de les obres més importants d’este destacat pintor valencià.

Museo de Bellas Artes de Valencia, Sala Ribalta
21 junio - 30 septiembre 2012

Antonio Muñoz Degraín (Valencia, 1849 - Málaga, 1924), formado inicialmente, por decisión paterna, en los estudios de arquitectura, que abandonó por los de pintura, fue alumno de la Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia desde los doce años.

Asiduo  participante  de  las  Exposiciones  Nacionales  de  Bellas  Artes  desde 1862  hasta  1915,    fue galardonado en 1861 con una mención de  honor,  y  una  tercera  medalla  en 1864,  así  como segundos premios en 1867 y 1871.  En 1881 obtuvo la  primera  medalla con la obra  Otelo  y  Desdémona,   cuyo 
boceto se conserva en el Museo de Bellas Artes de Valencia. Este galardón le permitió obtener la pensión del  Gobierno para viajar a  Roma, ciudad en la  que realizó su gran cuadro Los amantes de  Teruel,  obra enviada desde Roma con la que obtuvo la primera medalla en la  Exposición Nacional de  Bellas Artes  de 1884.

Fue titular de la cátedra de pintura de la  Escuela de Bellas  Artes de  Málaga,  donde tuvo como alumno a Picasso. En esta ciudad andaluza, a la que había acudido en 1870 llamado por el pintor Bernardo Ferrandis para decorar el teatro Cervantes, se estableció y en ella se casó. Más tarde obtuvo la cátedra de Paisaje de la Academia de San Fernando de  Madrid y fue nombrado  Director en 1901.  También fue Presidente  del Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Artista de fecunda producción, cultivó todos los géneros de la pintura, como así ha querido reflejarse en esta muestra, aunque siempre se le ha considerado como un atrevido y personal paisajista gracias a su innovador y peculiar uso del color. Viajero infatigable se siente  atraído por los  paisajes de  Oriente Próximo,  a donde viajó en diferentes ocasiones.

Su  generosidad  nos  ha   permitido contar con  un   importante  conjunto de  obras  gracias a  la  donación efectuada  al Museo  de Bellas Artes de Valencia.

En esta muestra se exponen algunas de las obras más importantes de este destacado pintor valenciano.

Gràcies, Araceli!

Enguany, coincidint amb el V Centenari de l'Hospital General, la biblioteca del MuVIM i la Biblioteca Pública de València estem preparant una mostra sobre l'antic hospital, amb documents gràfics dels segles XVIII al XX. Un projecte que va sorgir de l'interés que mostrava la ciutadania per conèixer l'antic hospital i l'espai que ocupava. Araceli, encarregada de les visites guiades del museu, va ser qui canalitzà aquest sentir i ens ho va transmetre. 

Araceli Vivó, qui va morir divendres passat, era funcionària de la Diputació de València i des de feia alguns anys s´ocupava de les visites guiades, en la secció de didàctica del MuVIM. Els seus desvetllaments per millorar la seua formació professional la va dur a realitzar diverses llicenciatures, entre les quals destaca Pedagogia en la qual va obtindre premi extraordinari fi de carrera. 

Sempre va ser un exemple de superació personal. Cada vegada que s'inaugurava una nova exposició al MuVIM pujava a la biblioteca a documentar-se, ens preguntava per bibliografia i compartia els seus projectes. Ella va ser qui ens va transmetre l'interés que mostraven els visitants per saber més coses de la història de l'antic hospital de València, en el recinte del qual s´hi troba el MuVIM i la Biblioteca Pública.

A Araceli devem també la realització, fa uns anys, d´una mostra sobre fotografies antigues de l'hospital, retirada en fer un reajustament d'espais en la sala de la muralla, on estava situada. 

Per tot això, volem que la mostra que preparem per a després de l'estiu: L’Hospital General de València: història gràfica d’un recinte hospitalari siga un xicotet homenatge a la persona que va forjar aquesta iniciativa.

(Biblioteca del MuVIM, València, 11 de juny de 2012)

LA CONSTITUCIÓ DE 1812 I EL NAIXEMENT DE LES DIPUTACIONS PROVINCIALS

Enguany es commemora el segon centenari de la Constitució espanyola de 1812 i és un bon moment per donar a conèixer que en ella es va establir la creació de les diputacions provincials, encara que la seua consolidació com entitat local, d’àmbit provincial, no es va produir fins a anys després.

Els diputats liberals, reunits a Cadis per a debatre el text constitucional, van acordar dividir el territori nacional en províncies i atorgar-li certa autonomia administrativa:

“En cada provincia habrá una Diputación llamada provincial, para promover su prosperidad, presidida por el jefe superior”.

Aquestes noves institucions no van ser alienes als canvis polítics del primer terç del segle XIX. Així, les diputacions van ser suprimides en 1814, amb l’arribada de Fernando VII al poder, i van reaparèixer durant el Trienni Liberal (1820-1823), moment en el qual aflora altra diputació, la de Xàtiva (1822-1823), en dividir-se el territori valencià en quatre províncies: Castelló, València, Xàtiva i Alacant (Decret de les Corts de 27 de gener de 1822 i R. O. de 29 de març).

La tornada de Fernando VII en 1823, amb l’ajuda europea dels Cent mil fills de Sant Lluís, donava fi al Trienni Liberal i desapareixien de nou les diputacions. Caldria esperar la mort del rei, en 1833, perquè aquestes es restabliren definitivament. El Reial decret de 30 de novembre de 1833 sobre la definitiva divisió territorial, acordava la reducció a tres províncies, les actuals de Castelló, València i Alacant.

La Diputació de València va celebrar la seua primera sessió el 17 de gener de 1836, presidida pel governador civil. Les atribucions eren, a més del control i supervisió de l’administració municipal, competències en matèria de foment de l’agricultura, indústria, forests, mines, carreteres i camins veïnals, instrucció pública i belles arts; a les quals es van sumar les benèfiques després de la llei de Beneficència de 1849 i la supressió de les Juntes de Beneficència en 1868. Per aquest motiu la Diputació de València assumí establiments benèfics com la Casa de la Misericòrdia, la Casa de la Beneficència i l'Hospital General, així com el Teatre Principal i la Plaça de Bous, que depenien dels organismes anteriors.

Aquestes competències canviarien a partir de l’Estatut municipal de 1924, que atorgava més autonomia als ajuntaments, i el provincial de 1925 que li conferia competències d’àmbit provincial; però fins a la Constitució de 1978 i la promulgació de l’Estatut d’Autonomia en 1982, que han limitat les seues competències, podem considerar que les diputacions foren, durant aquestos anys, unes institucions administratives, de caràcter local, de gran importància a nivell polític, educatiu, cultural i social.

(Biblioteca del MuVIM maig  de 2012)

La premsa parla de MUSAS València

La premsa, principalment la digital, s'ha fet ressò del naixement de MUSAS València, de les iniciatives plantejades per a esta setmana sota la campanya "Llegint els museus" i com no del bookcrossing que hui hem dut a terme la majoria de biblioteques que hi formem part d'este projecte.

El bookcrossing programat per al dia d'avui ha estat tot un èxit, a estes hores poques biblioteques tenen llibres encara per arreplegar. La Biblioteca del Museu de Prehistòria de València, la del  Museu Valencià d'Etnologia, la del Museo Nacional de Cerámica i la del Museu de Belles Arts ja no hi tenen llibres, s'han esgotat i de fet en la Biblioteca del Museu de Belles Arts han decidit traure més exemplars en este cas de duplicats per oferir-los i guanyar nous lectors.

A continuació vos deixem un resum de les notícies de premsa que han aparegut des d'ahir referides a MUSAS València. Ací les teniu totes llistades encara que al facebook les hem estat penjant des d'ahir per la nit a mesura que anaven apareixent.

• Levante 
• Provicias
• ABC.es
• Valencia opinión
• La voz de Valencia
• el periodic.com
• Europapress

I per cert Canal 9 ha vingut a  gravar-nos i fer-nos una entrevista...
http://www.rtvv.es/va/informatius/NT9-edicio_3_700760049.html

De l'èxit del dia del bookcrossing el gabinet de premsa ja ha emés una nota que esperem d'ací no-res estiga als diaris valencians: Éxito del primer bookcrossing de "MUSAS València"

L'última notícia apreguda és la de divendres passat a El Mundo, esta vegada en paper i ocupant tota la pàgina, ací vos la deixem...

Esperem que vos agrade sentir estes bones notícies, nosaltres estem molt contentes del bon funcionament del bookcrossing i d'haver trobat companyes amb les quals compartit tot el que estem vivint!

Moltes gràcies a tots i totes!

Presentació de MUSAS València durant la setmana de la celebració del Dia Internacional dels Museus

Els darrers dies vos contàvem com ens havíem presentat als nostres companys bibliotecaris a través de la taula redona de la Fira del Llibre de València i amb un article a la revista SÍMILE del COBDCV. Un dels nostres objectius és que els nostres companys bibliotecaris ens puguen conéixer per poder servir de biblioteques de referència a les que poder reenviar els seus usuaris interessats en recerques bibliogràfiques molt més especialitzades.

Una vegada fet açò hem de fer la nostra presentació a la  resta de la societat!!!

Quan ho farem?

Al llarg de la propera setmana, hem elegit la setmana vinent ja que el divendres dia 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus. Així aprofitem esta setmana de celebracions per reivindicar i fer present el nostre paper dins l'estructura dels museus valencians.

Què farem?

Com el nostre pressupost és zero no hi ha res millor que fer coses de cost zero...

A llarg de tota la setmana cada biblioteca disposarà al seu centre un panell amb el cartell de la nostra campanya "Llegint els museus" junt a 8 cartells individuals per presentar cada una de les biblioteques. En estos cartells individuals cada biblioteca es presenta d'una manera molt clara: una foto del seu espai i les seues dades bàsiques, especialització, horaris, adreça, correu electrònic, enllaços web, accés al catàleg...

El dia 15 de maig, dimarts vinent, hem preparat un bookcrossing col·lectiu al qual participarem la majoria de biblioteques. Com ja vàrem fer el passat 20 d'abril per celebrar el Dia Internacional del Llibre alliberarem llibres amb alguns canvis respecte a l'última vegada:

• La majoria són llibres editats pels nostres museus
• Esta vegada no els deixarem al carrer sinó que els podreu trobar a les nostres biblioteques. Cada biblioteca ha elegit sis llibres que distribuirà entre la resta de centres, així de pas que podeu anar a buscar el llibre que vos interessa, coneixereu una nova biblioteca que potser ni pensaveu que existia.
• Si els llibres no s'han arreplegat el mateix dia 15 els deixarem fins que algú els cace, així si veus que és dimecres i no has pogut vindre dimarts, crida a la Biblioteca on es trobe el títol que t'interesse i assegura't trobar-lo.

Ací vos deixem el llistat dels llibres que MUSAS València alliberarà este dia...

Open publication - Free publishing - More bookcrossing

 

Finalment el dia 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus ens podreu trobar a L'Iber-Museo de los Soldaditos de Plomo on ficarem un puesto informatiu sobre el nostre projecte i cadascuna de les biblioteques amb tríptics de cada centre així com el panell informatiu amb tots els cartells.

En un altre post vos mostrarem els cartells individuals de les nostres biblioteques, però això ho farem un altre dia que hui és dissabte...

Alfons Roig: 25 anys en el record

      L'11 de maig de 2012 es compleixen 25 anys de la mort d'Alfons Roig i volem aprofitar aquesta data per a recordar que la seua biblioteca forma part dels fons que constitueixen la Biblioteca del MuVIM.

El pare Alfons Roig Izquierdo (1903-1987) va donar la seua biblioteca i pinacoteca a la Diputació de València en març de 1985. A través de la seua biblioteca es pot observar que el seu amor als llibres no era l’amor del bibliòfil, sinó el d’aquell que cerca i empra els llibres per a saber i entendre la pròpia vida i el propi món on viu: per això la seua biblioteca anava creixent al ritme de les preocupacions vitals dels seus moments històrics o, millor, existencials que, a més a més, anaven lligats íntimament amb els dels seus amics.

La seua gran passió per l'art el va dur a relacionar-se amb artistes i crítics, a viatjar per Europa i a escriure sobre art. El pare Roig va recórrer Espanya donant conferències i introduint un poc d'aire fresc europeu en una Espanya de tenebres, tal com resava una dedicatòria de María Zambrano: «Para Don Alfonso Roig que admirablemente en tiempos de impenetrable oscuridad, derramó palabras verdaderas con la obstinación del agua».

Els seus alumnes, tant els de l'escola de Belles Arts com els del Seminari, el recorden com la persona que els va obrir els ulls a l'art modern, o millor dit, a la modernitat. D'ell van escoltar, per primera vegada, noms d'artistes com Kandinsky, Mondrian, Henri Moore, Manessier etc.; de poetes com Emilio Prados o Miguel Hernández; els va parlar de llibertat, de tolerància i d'escriptors que vivien en l'exili.

És un orgull per a la biblioteca del MuVIM mantenir el seu llegat bibliogràfic, perquè Alfons Roig va ser per al segle XX el que els il·lustrats ho van ser per al segle XVIII: l'home que es va atrevir a saber. Una persona que va conèixer, a través de la creació artística, els sentiments i necessitats del món que l’envoltava, a entendre l'espiritualitat en l'art, a donar un pas avant i despertar aquells cors assedegats de saber; a ells els va ensenyar L’art viu del nostre temps. De la mateixa manera que els seus predecessors del segle XVIII, va ser moltes vegades incomprés i criticat. Després de la conferència que va donar sobre Picasso, a mitjan els anys cinquanta, en la qual mostrava públicament el seu tarannà tolerant i religiosament obert, va trobar un ambient hostil.

La seua biblioteca, formada a partir de l'any 1939, perquè l'anterior va ser devastada durant la Guerra Civil (quan exercia el seu ministeri pastoral en la Parròquia de San Juan de Ribera de València), està formada per unes 6.000 monografies i més de 180 títols de revistes. El seu zel per guardar els catàlegs i els tríptics de les exposicions converteix aquest llegat en font de primera mà per a rastrejar l'activitat artística i expositiva d'uns anys difícils per a l'art modern. A través de les anotacions dels seus llibres, els seus comentaris i «els seus papers» podem conèixer millor a aquest home senzill, humil i cult.

Va morir l’11 de maig de 1987 en l'hospital de Gandia, on va ser traslladat des de l'Ermita de Llutxent, on vivia. Vint-i-cinc anys després el seu retrat presideix la nostra biblioteca perquè la seua presència segueix viva entre nosaltres. El pare Alfons Roig va ser una persona que va estimar i va ser estimada, com resa el seu epitafi: “Alfons Roig, qui estimà i fou estimat”.