dilluns, 3 de desembre del 2012

L’HOSPITAL GENERAL DE VALÈNCIA: HISTÒRIA GRÀFICA D’UN RECINTE HOSPITALARI




Coincidint amb la celebració del V Centenari de l'Hospital General de València la biblioteca del MuVIM, amb la col·laboració amb la Biblioteca Pública de València, ha volgut mostrar l'evolució de l'antic recinte hospitalari des del segle XVIII fins a l'actualitat.

Ambdues biblioteques han recollit el sentir de molts usuaris i usuàries que han acudit a aquests centres bibliotecaris buscant informació i documentació sobre l'antic hospital: els seus orígens, la seua construcció i la seua evolució històrica.

L'Hospital General de València té el seu origen en 1409, quan un grup de prohoms de la ciutat de València, encoratjats per les paraules del pare Jofré, funden un centre d'hospitalitat per acollir als dements que vagabundejaven pels carrers de la ciutat. Un segle després, en 1512, de la unió de diversos centres d'hospitalitat existents a València es creava el Sant Hospital General.

L'exposició està formada per cinc reproduccions de plànols que ofereixen una visió històrica del recinte. El recorregut expositiu segueix una seqüència cronològica, començant amb el plànol de la ciutat de València del Pare Tosca i acabant amb el dels jardins del MuVIM de l'arquitecte sevillà Vázquez Consuegra d’aquest mateix any.

El plànol de Tosca, de principi del segle XVIII, ofereix una visió gràfica de la ubicació de l'hospital dins de la ciutat de València i, a continuació, un de mitjan el segle XVIII, de gran bellesa, realitzat per encàrrec del marquès de Malaspina en 1749. (Fig. de l'esquerra).


El tercer plànol és de mitjan segle XIX i, encara que de qualitats estètiques inferiors a l'anterior, té una força informativa significativa perquè en ell s'observen les noves construccions realitzades en el recinte, resultat de l'augment d'espais destinats a l'ensenyament de la Medicina, com per exemple el teatre anatòmic.

Continua el recorregut amb un plànol del segle XX, última representació gràfica de l'antic recinte hospitalari de 1963, després de ser abandonat pel trasllat al nou Hospital General, en l'avinguda Tres Creus. En aquest plànol es dibuixa la planta de l'edifici i les diferents fases d'enderrocament, assenyalades mitjançant diferents colors. Gràcies a la conscienciació ciutadana es va poder paralitzar la demolició just quan s'estava enderrocant la infermeria, actual Biblioteca Pública, inaugurada com a tal en 1979.

 
Acaba el recorregut amb un plànol dels jardins del MuVIM que ofereix una visió actual del recinte, i es completa amb una selecció de fotografies realitzades per Barberà Masip en la dècada dels anys vint. Aquestes fotografies mostren tant l'interior com l'exterior de les diferents dependències. (Fig. dreta: Inclusa, sala de bressols, 1927)

Aquesta mostra estarà exposada temporalment a l'avantsala de la biblioteca del MuVIM, i passarà amb caràcter permanent a la Biblioteca Pública. El nostre desig és que, igual que ocorre amb altres monuments de la ciutat, vegem algun dia aquests plànols reproduïts en un tipus de material durador i exposats en l'exterior formant part del mobiliari urbà dels jardins, com a memòria històrica del que va ser un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de València.

Aquest projecte expositiu, fruit de la col·laboració entre la biblioteca del MuVIM i la Biblioteca Pública, no hagués estat possible sense la participació de l'Arxiu del Regne de València i la Direcció General de Patrimoni Cultural que han assumit la reproducció i emmarcat dels plànols. Una vegada més institucions culturals valencianes, Diputació i Generalitat, sumen esforços per impedir que es perda la memòria de la nostra pròpia història.

dilluns, 19 de novembre del 2012

EN EL IVAM Y EN EL MUSEO DE BELLAS ARTES DE VALENCIA: “IGNACIO PINAZO. COLECCIONES EN DIALOGO”






Hasta el 27 de enero se puede disfrutar de una exposición que busca establecer el diálogo entre las obras del maestro valenciano que guardan las colecciones de estos dos centros. 


 



Los fondos de Pinazo del Museo de Bellas Artes de Valencia están integrados principalmente por una serie de piezas selectas que fueron donadas a la Academia por los hijos del artista, José Pinazo Martínez e Ignacio Pinazo Martínez, a las que se añaden posteriormente obras cedidas por algunos particulares, tanto al Museo de Bellas Artes como a la Academia de San Carlos.

















La colección del IVAM, adquirida a sus descendientes, fue completada con donaciones de la familia Casar Pinazo. De este modo, Pinazo pasó a convertirse en uno de los pilares de la colección permanente, al igual que sucede con Julio González.

Teniendo en cuenta la naturaleza de los fondos de ambos museos, la exposición se ha articulado de forma que la extraordinaria faceta retratista de Pinazo es el eje de la muestra en el IVAM, mientras que los paisajes y las naturalezas muertas centran la que se puede admirar en el Museo de Bellas Artes.



Para más información podéis entrar en las reseñas propias de cada museo sobre dicha exposición :


IVAM





Igualmente, os animamos a que consultéis el catálogo que se ha editado con motivo de la exposición y cuya versión íntegra ya está disponible vía on-line








Pinazo está considerado uno de los pilares más sólidos de la pintura moderna en la Valencia de su tiempo, y si bien su valoración no puede restringirse a un marco meramente local, si que es cierto que se trata de un artista que encontró en gran medida inspiración en el entorno de su ciudad natal y es en este ámbito donde alcanza su mejor entendimiento.


Las Bibliotecas del Museo de  Bellas Artes y del IVAM os invitan a disfrutar de la extensa bibliografía que sobre la vida y obra de este artista conservan. Para acceder a los respectivos catálogos podéis consultar los siguientes enlaces:






dimecres, 26 de setembre del 2012

La Biblioteca Infantil del Museu de Prehistòria de València visita Moixent



Per segon any consecutiu, la Biblioteca del Museu de Prehistòria de València estarà present a les Jornades de Portes Obertes de la Bastida de les Alcusses (Moixent): Viu un Cap de Setmana amb els Ibers que tindran lloc el cap de setmana del 29 i 30 de setembre.


La Biblioteca del Museu de Prehistòria de València instal·larà al Museu Arqueològic de Moixent un centenar de llibres perquè joves i xiquets, pares i iaios es familiaritzen i gaudisquen de l’Arqueologia i de la Prehistòria a través de còmics, contes, revistes....



Hi haurà llibres infantils i juvenils per a tots els gustos i de diferents períodes: època prehistòrica, edat antiga, grecs, ibers i celtes...


Allí podreu gaudir de llibres com ara:  Prehistóricos, Hombre de neandertal, La Préhistoire, comment c’était,  Mika en la Antigua Grecia, Aiuni i la caetra mágica: el valor de una niña íbera,  Kaiko: el íbero inventor,  El libro de los íberos: viaje ilustrado a la cultrua ibérica, Un carrer al llarg del temps: un passeig de 12000 anys a través de la història,  La història de les coses: de l’Edat de Pedra a l’Edat Moderna en 10 desplegables 




Si vols enfonsar-te en el món dels ibers i dels nostres avantpassats arrima’t a:



Lloc: Museu Arqueològic de Moixent  Carrer Poeta Gabriel Vila, 7.

Horari: Dissabte de 10:30 a 13:30 i de 17:00 a 19:00 hores
                 Diumenge dia 30 de 10:30 a 13:30 hores



A més,  pots visitar el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses que es troba a Carretera CV-652 de Moixent a Fontanars, km 10,5. (Més informació de les Jornades)





Des de fa uns anys a la  Biblioteca del Museu de Prehistòria de València estem formant una secció infantil i juvenil amb la qual esperem que xiquets i joves descobrisquen la Prehistòria i l’Arqueologia.

Actualment comptem amb al voltant de 500 exemplars i algunes revistes

Hem organitzat el fons per matèries, cadascuna representada per un color: el vert és època prehistòrica, el groc edat antiga.....

Si voleu consultar les publicacions acudiu al catàleg de la Biblioteca del Museu de Prehistòria  i seleccioneu sala infantil  

A més podeu emportar-se els llibres a casa durant una setmana!!!





dijous, 20 de setembre del 2012

Hacia la digitalización del Archivo del Museo Nacional de Cerámica



El Archivo del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí” es un servicio poco conocido por el público y al que sólo han accedido de manera puntual  investigadores interesados por el mundo artístico y cultural valenciano en un período que abarca desde finales del siglo XIX hasta bien entrado el  XX.

El Archivo incluye por una parte el archivo personal de Manuel  González Martí que se integró en el Museo junto con la biblioteca y las colecciones de arte y cerámica que había reunido y que pasaron al Estado en 1947. Este fondo está formado por los manuscritos originales de sus obras, de sus conferencias, su correspondencia y la documentación que generó su actividad profesional, investigadora y como miembro de instituciones como Lo Rat Penat, el Centro de Cultura Valenciana o la Hispanic Society.

En esta nueva etapa se pretende favorecer la accesibilidad a documentación inédita a través de la puesta en marcha de un proyecto de digitalización de los fondos archivísticos. 























Si queréis más información podeis acceder al espacio dedicado al archivo en la web del Museo http://mnceramica.mcu.es/Archivo.html

Biblioteca del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias "González Martí"

divendres, 17 d’agost del 2012

MUSAS València a la revista Mi Biblioteca

Abans de l'estiu la redactora de Mi Biblioteca : la revista del mundo bibliotecario, molt coneguda entre els professionals de la informació, ens va escriure per interessar-se pel nostre projecte col·lectiu valencià. Ens va demanar informació per poder difondre la notícia a una de les revistes de major difusió entre els bibliotecaris de l'Estat Espanyol i així ha estat que a l'últim número aparegut de la revista el projecte de MUSAS València forma part com a notícia d'actualitat bibliotecària.

És una manera perfecta per donar-nos a conéixer entre la resta de professionals de la informació no vinculats als museus. Poc a poc anem fent camí i quina millor manera que apareixent en un número al qual el principal reportatge està dedicat a una biblioteca de museu, la Biblioteca del Museo del Prado.



Mi biblioteca : la revista del mundo bibliotecario, núm. 30, verano 2012

La ressenya dedicada a MUSAS València apareix en la secció d'Actualidad bibliotecaria, concretament a la pàgina 4.



Des d'este espai col·lectiu volem donar les gràcies de part de totes les biblioteques que hi formem part de MUSAS València a la redacció de Mi Biblioteca per oferir-nos un espai per la divulgació del nostre projecte i la nostra imatge.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Donación de Libro Objeto ST a la Biblioteca del IVAM

A principios del pasado mes de junio recibimos en nuestro centro la grata visita de Almudena Mora, directora de la publicación Libro Objeto ST, y de uno de los colaboradores del último número (el 22 ya), el artista afincado en Valencia, Xavi Timoner. Además de presentarnos personalmente una de las más emblemáticas revistas ensambladas realizadas en España, nos hicieron donación de una serie de números de dicha revista. Si bien se trata de una publicación que sacó a la luz el primer número en 1995, su propio carácter alternativo, al no encontrarse a la venta, ha hecho que no pudiéramos contar con ella en nuestra biblioteca hasta ahora. 
Con Xavi Timoner


El proyecto de cada número reúne a unos 50 artistas entre pintores, escultores, grabadores, poetas, músicos... que realizan sus aportaciones entorno al tema común propuesto. Los ejemplares aparecen en forma de caja que recoge las obras de cada artista de tal manera que  todas ellas son piezas originales. La edición consta de 60 ejemplares que son entregados a los artistas participantes, y el resto son donados (siempre) a personas que han colaborado en el proyecto, o bien a instituciones públicas o privadas.

Recomendamos la visita del blog de la revista.


Estos ejemplares de Libro Objeto ST pasarán a integrar una sección tan interesante como poco conocida de la producción artística como es la de las Revistas Ensambladas.

Se denomina revistas ensambladas o revistas objeto a aquellas publicaciones periódicas de carácter colectivo realizadas exclusivamente con obras originales en donde el texto pierde el protagonismo, y  artistas de muy diferentes disciplinas (normalmente procedentes del mundo del arte y de la literatura) colaboran y dialogan entorno a un tema monográfico.

La Más Bella (Arganda, 1993- )
 
La Más Bella: revista experimental  y La Lata: revista-objeto, son otros dos buenos ejemplos. Ambos casos son  productos híbridos que se mueven entre el ámbito del arte y de la creación literaria.
La Lata (Albacete, 2002- )


Al adoptar modos alternativos de producción, difusión y distribución del arte, el aspecto físico de estas publicaciones se transforma adoptando formas muy originales y creativas, de tal manera que se incorporan diseños, formatos, materiales... tradicionalmente ajenos al mundo de la edición y que se plantean  como una prolongación del trabajo artístico. Es por ello que una de las características que mejor las define es la tridimensionalidad. Estas revistas pasan de ser meros difusores de noticias a transformarse en auténticos espacios expositivos donde los creadores intercambian ideas, y el componente visual es el prioritario.

Para consultar todos los fondos de Revistas ensambladas en la Biblioteca del IVAM, entra en el catálogo

dilluns, 2 de juliol del 2012

Antonio Muñoz Degraín


Desde el blog de MUSAS València os invitamos a visitar la última exposición inaugurada recientemente en el Museo de Bellas Artes de Valencia: Antonio Muñoz Degraín.

La Biblioteca del Museo de Bellas Artes de Valencia quiere ayudaros a conocer un poco más a este pintor valenciano y para ello hemos preparado esta entrada desde la cual os acercamos a su biografía y a los recursos de información que podéis encontrar en nuestro centro sobre este artista.

Os invitamos también a visitar esta exposición que se celebra en el Museo de Bellas Artes de Valencia hasta el próximo 30 de septiembre.

Antes o después de visitar la exposición, os recomendamos entrar en el catálogo de nuestra biblioteca http://www.begv.gva.es/mbbaavgv/tmba.html y hacer búsquedas, como las que os sugerimos a continuación:

 
En la pantalla de Búsqueda avanzada

En el campo Artistas:
Antonio Muñoz Degraín


El resultado: todos los documentos que posee la biblioteca en los que se cita o ha participado con alguna obra el artista.

Si deseáis hacer una búsqueda acotada por tipo documental, sólo deberéis, en el desplegable tipo de material, “clicar” el material que deseéis: catálogos de exposición, artículos de prensa, etc.

Una vez hechas las búsquedas estamos seguros de que os interesará venir a la biblioteca y consultar los documentos, pero por ahora os dejamos un poco de información biográfica para que vayáis tomando contacto con este pintor valenciano.


Museu de Belles Arts de València, Sala Ribalta
21 juny - 30 setembre 2012
Antoni Muñoz Degraín (València, 1849 - Màlaga, 1924) format inicialment, per decisió paterna, en els estudis d’Arquitectura, que va abandonar pels de pintura, va ser alumne de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des dels dotze anys.
Assidu participant de les exposicions nacionals de Belles Arts des de 1862 fins a 1915, va ser guardonat en 1861 amb una menció d’honor, i una tercera medalla en 1864, així com segons premis en 1867 i 1871.
En 1881 va obtindre la primera medalla amb l’obra Otelo y Desdémona, l’esbós de la qual es conserva en el Museu de Belles Arts de València. Este guardó li va permetre obtindre la pensió del Govern per a viatjar a Roma, ciutat en què va realitzar el seu gran quadro Los amantes de Teruel, obra enviada des de Roma amb la qual va obtindre la primera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1884.
Va ser titular de la càtedra de Pintura de l’Escola de Belles Arts de Màlaga, on va tindre com a alumne Picasso. En esta ciutat andalusa, a la qual havia acudit en 1870 cridat pel pintor Bernardo Ferrandis per a decorar el teatre Cervantes, es va establir i on es va casar. Més tard, va obtindre la càtedra de Paisatge de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid i en va ser nomenat director en 1901.
Artista de fecunda producció va cultivar tots els gèneres de la pintura, com així ha volgut reflectir-se en esta mostra, encara que sempre se l'ha considerat un atrevit i personal paisatgista gràcies al seu innovador i peculiar ús del color. Viatger infatigable, se sent atret pels paisatges d’Orient Pròxim, on va viatjar en diferents ocasions.
La seua generositat ens ha permés comptar amb un important conjunt d’obres gràcies a la donació efectuada al Museu de Belles Arts de València.
En esta mostra s’exposen algunes de les obres més importants d’este destacat pintor valencià.



Museo de Bellas Artes de Valencia, Sala Ribalta
21 junio - 30 septiembre 2012

Antonio Muñoz Degraín (Valencia, 1849 - Málaga, 1924), formado inicialmente, por decisión paterna, en los estudios de arquitectura, que abandonó por los de pintura, fue alumno de la Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia desde los doce años.

Asiduo  participante  de  las  Exposiciones  Nacionales  de  Bellas  Artes  desde 1862  hasta  1915,    fue galardonado en 1861 con una mención de  honor,  y  una  tercera  medalla  en 1864,  así  como segundos premios en 1867 y 1871.  En 1881 obtuvo la  primera  medalla con la obra  Otelo  y  Desdémona,   cuyo 
boceto se conserva en el Museo de Bellas Artes de Valencia. Este galardón le permitió obtener la pensión del  Gobierno para viajar a  Roma, ciudad en la  que realizó su gran cuadro Los amantes de  Teruel,  obra enviada desde Roma con la que obtuvo la primera medalla en la  Exposición Nacional de  Bellas Artes  de 1884.

Fue titular de la cátedra de pintura de la  Escuela de Bellas  Artes de  Málaga,  donde tuvo como alumno a Picasso. En esta ciudad andaluza, a la que había acudido en 1870 llamado por el pintor Bernardo Ferrandis para decorar el teatro Cervantes, se estableció y en ella se casó. Más tarde obtuvo la cátedra de Paisaje de la Academia de San Fernando de  Madrid y fue nombrado  Director en 1901.  También fue Presidente  del Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Artista de fecunda producción, cultivó todos los géneros de la pintura, como así ha querido reflejarse en esta muestra, aunque siempre se le ha considerado como un atrevido y personal paisajista gracias a su innovador y peculiar uso del color. Viajero infatigable se siente  atraído por los  paisajes de  Oriente Próximo,  a donde viajó en diferentes ocasiones.

Su  generosidad  nos  ha   permitido contar con  un   importante  conjunto de  obras  gracias a  la  donación efectuada  al Museo  de Bellas Artes de Valencia.

En esta muestra se exponen algunas de las obras más importantes de este destacado pintor valenciano.


dilluns, 11 de juny del 2012

Gràcies, Araceli!


Enguany, coincidint amb el V Centenari de l'Hospital General, la biblioteca del MuVIM i la Biblioteca Pública de València estem preparant una mostra sobre l'antic hospital, amb documents gràfics dels segles XVIII al XX. Un projecte que va sorgir de l'interés que mostrava la ciutadania per conèixer l'antic hospital i l'espai que ocupava. Araceli, encarregada de les visites guiades del museu, va ser qui canalitzà aquest sentir i ens ho va transmetre. 

Araceli Vivó, qui va morir divendres passat, era funcionària de la Diputació de València i des de feia alguns anys s´ocupava de les visites guiades, en la secció de didàctica del MuVIM. Els seus desvetllaments per millorar la seua formació professional la va dur a realitzar diverses llicenciatures, entre les quals destaca Pedagogia en la qual va obtindre premi extraordinari fi de carrera. 

Sempre va ser un exemple de superació personal. Cada vegada que s'inaugurava una nova exposició al MuVIM pujava a la biblioteca a documentar-se, ens preguntava per bibliografia i compartia els seus projectes. Ella va ser qui ens va transmetre l'interés que mostraven els visitants per saber més coses de la història de l'antic hospital de València, en el recinte del qual s´hi troba el MuVIM i la Biblioteca Pública.

A Araceli devem també la realització, fa uns anys, d´una mostra sobre fotografies antigues de l'hospital, retirada en fer un reajustament d'espais en la sala de la muralla, on estava situada. 

Per tot això, volem que la mostra que preparem per a després de l'estiu: L’Hospital General de València: història gràfica d’un recinte hospitalari siga un xicotet homenatge a la persona que va forjar aquesta iniciativa.


(Biblioteca del MuVIM, València, 11 de juny de 2012)

dilluns, 28 de maig del 2012

LA CONSTITUCIÓ DE 1812 I EL NAIXEMENT DE LES DIPUTACIONS PROVINCIALS





Enguany es commemora el segon centenari de la Constitució espanyola de 1812 i és un bon moment per donar a conèixer que en ella es va establir la creació de les diputacions provincials, encara que la seua consolidació com entitat local, d’àmbit provincial, no es va produir fins a anys després.

Els diputats liberals, reunits a Cadis per a debatre el text constitucional, van acordar dividir el territori nacional en províncies i atorgar-li certa autonomia administrativa:

“En cada provincia habrá una Diputación llamada provincial, para promover su prosperidad, presidida por el jefe superior”.

Aquestes noves institucions no van ser alienes als canvis polítics del primer terç del segle XIX. Així, les diputacions van ser suprimides en 1814, amb l’arribada de Fernando VII al poder, i van reaparèixer durant el Trienni Liberal (1820-1823), moment en el qual aflora altra diputació, la de Xàtiva (1822-1823), en dividir-se el territori valencià en quatre províncies: Castelló, València, Xàtiva i Alacant (Decret de les Corts de 27 de gener de 1822 i R. O. de 29 de març).

La tornada de Fernando VII en 1823, amb l’ajuda europea dels Cent mil fills de Sant Lluís, donava fi al Trienni Liberal i desapareixien de nou les diputacions. Caldria esperar la mort del rei, en 1833, perquè aquestes es restabliren definitivament. El Reial decret de 30 de novembre de 1833 sobre la definitiva divisió territorial, acordava la reducció a tres províncies, les actuals de Castelló, València i Alacant.

La Diputació de València va celebrar la seua primera sessió el 17 de gener de 1836, presidida pel governador civil. Les atribucions eren, a més del control i supervisió de l’administració municipal, competències en matèria de foment de l’agricultura, indústria, forests, mines, carreteres i camins veïnals, instrucció pública i belles arts; a les quals es van sumar les benèfiques després de la llei de Beneficència de 1849 i la supressió de les Juntes de Beneficència en 1868. Per aquest motiu la Diputació de València assumí establiments benèfics com la Casa de la Misericòrdia, la Casa de la Beneficència i l'Hospital General, així com el Teatre Principal i la Plaça de Bous, que depenien dels organismes anteriors.

Aquestes competències canviarien a partir de l’Estatut municipal de 1924, que atorgava més autonomia als ajuntaments, i el provincial de 1925 que li conferia competències d’àmbit provincial; però fins a la Constitució de 1978 i la promulgació de l’Estatut d’Autonomia en 1982, que han limitat les seues competències, podem considerar que les diputacions foren, durant aquestos anys, unes institucions administratives, de caràcter local, de gran importància a nivell polític, educatiu, cultural i social.

(Biblioteca del MuVIM maig  de 2012)

dimarts, 15 de maig del 2012

La premsa parla de MUSAS València

La premsa, principalment la digital, s'ha fet ressò del naixement de MUSAS València, de les iniciatives plantejades per a esta setmana sota la campanya "Llegint els museus" i com no del bookcrossing que hui hem dut a terme la majoria de biblioteques que hi formem part d'este projecte.

El bookcrossing programat per al dia d'avui ha estat tot un èxit, a estes hores poques biblioteques tenen llibres encara per arreplegar. La Biblioteca del Museu de Prehistòria de València, la del  Museu Valencià d'Etnologia, la del Museo Nacional de Cerámica i la del Museu de Belles Arts ja no hi tenen llibres, s'han esgotat i de fet en la Biblioteca del Museu de Belles Arts han decidit traure més exemplars en este cas de duplicats per oferir-los i guanyar nous lectors.

A continuació vos deixem un resum de les notícies de premsa que han aparegut des d'ahir referides a MUSAS València. Ací les teniu totes llistades encara que al facebook les hem estat penjant des d'ahir per la nit a mesura que anaven apareixent.
I per cert Canal 9 ha vingut a  gravar-nos i fer-nos una entrevista...
http://www.rtvv.es/va/informatius/NT9-edicio_3_700760049.html
De l'èxit del dia del bookcrossing el gabinet de premsa ja ha emés una nota que esperem d'ací no-res estiga als diaris valencians: Éxito del primer bookcrossing de "MUSAS València"

L'última notícia apreguda és la de divendres passat a El Mundo, esta vegada en paper i ocupant tota la pàgina, ací vos la deixem...

Esperem que vos agrade sentir estes bones notícies, nosaltres estem molt contentes del bon funcionament del bookcrossing i d'haver trobat companyes amb les quals compartit tot el que estem vivint!

Moltes gràcies a tots i totes!

dissabte, 12 de maig del 2012

Presentació de MUSAS València durant la setmana de la celebració del Dia Internacional dels Museus

Els darrers dies vos contàvem com ens havíem presentat als nostres companys bibliotecaris a través de la taula redona de la Fira del Llibre de València i amb un article a la revista SÍMILE del COBDCV. Un dels nostres objectius és que els nostres companys bibliotecaris ens puguen conéixer per poder servir de biblioteques de referència a les que poder reenviar els seus usuaris interessats en recerques bibliogràfiques molt més especialitzades.

Una vegada fet açò hem de fer la nostra presentació a la  resta de la societat!!!

Quan ho farem?
Al llarg de la propera setmana, hem elegit la setmana vinent ja que el divendres dia 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus. Així aprofitem esta setmana de celebracions per reivindicar i fer present el nostre paper dins l'estructura dels museus valencians.

Què farem?
Com el nostre pressupost és zero no hi ha res millor que fer coses de cost zero...

A llarg de tota la setmana cada biblioteca disposarà al seu centre un panell amb el cartell de la nostra campanya "Llegint els museus" junt a 8 cartells individuals per presentar cada una de les biblioteques. En estos cartells individuals cada biblioteca es presenta d'una manera molt clara: una foto del seu espai i les seues dades bàsiques, especialització, horaris, adreça, correu electrònic, enllaços web, accés al catàleg...

El dia 15 de maig, dimarts vinent, hem preparat un bookcrossing col·lectiu al qual participarem la majoria de biblioteques. Com ja vàrem fer el passat 20 d'abril per celebrar el Dia Internacional del Llibre alliberarem llibres amb alguns canvis respecte a l'última vegada:
  • La majoria són llibres editats pels nostres museus
  • Esta vegada no els deixarem al carrer sinó que els podreu trobar a les nostres biblioteques. Cada biblioteca ha elegit sis llibres que distribuirà entre la resta de centres, així de pas que podeu anar a buscar el llibre que vos interessa, coneixereu una nova biblioteca que potser ni pensaveu que existia.
  • Si els llibres no s'han arreplegat el mateix dia 15 els deixarem fins que algú els cace, així si veus que és dimecres i no has pogut vindre dimarts, crida a la Biblioteca on es trobe el títol que t'interesse i assegura't trobar-lo.
Ací vos deixem el llistat dels llibres que MUSAS València alliberarà este dia...

Finalment el dia 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus ens podreu trobar a L'Iber-Museo de los Soldaditos de Plomo on ficarem un puesto informatiu sobre el nostre projecte i cadascuna de les biblioteques amb tríptics de cada centre així com el panell informatiu amb tots els cartells.

En un altre post vos mostrarem els cartells individuals de les nostres biblioteques, però això ho farem un altre dia que hui és dissabte...


dimarts, 8 de maig del 2012

Alfons Roig: 25 anys en el record


      L'11 de maig de 2012 es compleixen 25 anys de la mort d'Alfons Roig i volem aprofitar aquesta data per a recordar que la seua biblioteca forma part dels fons que constitueixen la Biblioteca del MuVIM.

El pare Alfons Roig Izquierdo (1903-1987) va donar la seua biblioteca i pinacoteca a la Diputació de València en març de 1985. A través de la seua biblioteca es pot observar que el seu amor als llibres no era l’amor del bibliòfil, sinó el d’aquell que cerca i empra els llibres per a saber i entendre la pròpia vida i el propi món on viu: per això la seua biblioteca anava creixent al ritme de les preocupacions vitals dels seus moments històrics o, millor, existencials que, a més a més, anaven lligats íntimament amb els dels seus amics.

La seua gran passió per l'art el va dur a relacionar-se amb artistes i crítics, a viatjar per Europa i a escriure sobre art. El pare Roig va recórrer Espanya donant conferències i introduint un poc d'aire fresc europeu en una Espanya de tenebres, tal com resava una dedicatòria de María Zambrano: «Para Don Alfonso Roig que admirablemente en tiempos de impenetrable oscuridad, derramó palabras verdaderas con la obstinación del agua».

Els seus alumnes, tant els de l'escola de Belles Arts com els del Seminari, el recorden com la persona que els va obrir els ulls a l'art modern, o millor dit, a la modernitat. D'ell van escoltar, per primera vegada, noms d'artistes com Kandinsky, Mondrian, Henri Moore, Manessier etc.; de poetes com Emilio Prados o Miguel Hernández; els va parlar de llibertat, de tolerància i d'escriptors que vivien en l'exili.

És un orgull per a la biblioteca del MuVIM mantenir el seu llegat bibliogràfic, perquè Alfons Roig va ser per al segle XX el que els il·lustrats ho van ser per al segle XVIII: l'home que es va atrevir a saber. Una persona que va conèixer, a través de la creació artística, els sentiments i necessitats del món que l’envoltava, a entendre l'espiritualitat en l'art, a donar un pas avant i despertar aquells cors assedegats de saber; a ells els va ensenyar L’art viu del nostre temps. De la mateixa manera que els seus predecessors del segle XVIII, va ser moltes vegades incomprés i criticat. Després de la conferència que va donar sobre Picasso, a mitjan els anys cinquanta, en la qual mostrava públicament el seu tarannà tolerant i religiosament obert, va trobar un ambient hostil.

La seua biblioteca, formada a partir de l'any 1939, perquè l'anterior va ser devastada durant la Guerra Civil (quan exercia el seu ministeri pastoral en la Parròquia de San Juan de Ribera de València), està formada per unes 6.000 monografies i més de 180 títols de revistes. El seu zel per guardar els catàlegs i els tríptics de les exposicions converteix aquest llegat en font de primera mà per a rastrejar l'activitat artística i expositiva d'uns anys difícils per a l'art modern. A través de les anotacions dels seus llibres, els seus comentaris i «els seus papers» podem conèixer millor a aquest home senzill, humil i cult.

Va morir l’11 de maig de 1987 en l'hospital de Gandia, on va ser traslladat des de l'Ermita de Llutxent, on vivia. Vint-i-cinc anys després el seu retrat presideix la nostra biblioteca perquè la seua presència segueix viva entre nosaltres. El pare Alfons Roig va ser una persona que va estimar i va ser estimada, com resa el seu epitafi: “Alfons Roig, qui estimà i fou estimat”.

dilluns, 7 de maig del 2012

MUSAS València es presenta als professionals bibliotecaris valencians


MUSAS València a la taula redona del COBDCV

Imatge del COBDCV
Divendres passat, 4 de maig de 2012, Mª Carmen Cañada bibliotecària del Museu Valencià d'Etnologia va ser convidada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) a la taula redona: "Situació de les biblioteques de la Comunitat Valenciana: reptes i necessitats". Hi participaren set companyes bibliotecàries per parlar de l'actual situació en què es troben les biblioteques escolars, les públiques municipals, la Biblioteca Pública de València, les universitàries, la Biblioteca Valenciana i com no les biblioteques de museus com a representants de les biblioteques especialitzades.
Este marc va ser aprofitat per mostrar les dificultats que patim les biblioteques de museus com són la invisibilitat o l'aïllament i sobretot per argumentar el repte que s'han marcat els centres de la ciutat de València: posar punt i final a esta situació amb la cooperació i col·laboració dins de MUSAS València. 
Mª Carmen Cañada va aprofitar este context per fer una primera presentació als companys de professió que varen poder assistir a la taula redona. Si no poguéreu acudir, ací vos deixem l'enllaç a les fotos que el COBDCV ha penjat al seu compte de Flickr. Així podreu veure com va ser la vesprada d'intercanvi que es va viure a la Fira del Llibre de València.

MUSAS València a la revista SÍMILE

D'altra banda, hui 7 de maig ha eixit publicat el darrer número de la revista SÍMILE editada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana. En ella hi ha un article en la secció de destacats titulat "MUSAS València: les biblioteques de museus de la ciutat de València". Ha estat escrit per dos companyes d'este projecte: Yolanda Fons, de la Biblioteca del Museu de Prehistòria i Amparo Pons de la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia.

Amb el mateix caràcter divulgatiu que té esta publicació este article vol donar a conéixer a tots els companys valencians el projecte de MUSAS València, les raons de la seua posada en marxa, els seus objectius, els seu funcionament i les iniciatives que ja són una realitat així com les que estan per arribar.

A més a més a la pàgina 18 hi ha un article en la secció d'experiències on expliquem com algunes biblioteques de museus s'unirem des de València al bookcrossing col·lectiu de celebració del dia del llibre.

Esperem que vos siga interessant, no deixeu de llegir els dos articles...