L'11 de maig de 2012 es compleixen 25 anys de la mort d'Alfons Roig i
volem aprofitar aquesta data per a recordar que la seua biblioteca forma part
dels fons que constitueixen la
Biblioteca del MuVIM.
El pare Alfons Roig Izquierdo (1903-1987) va donar
la seua biblioteca i pinacoteca a la Diputació de València en març de 1985. A través
de la seua biblioteca es pot observar que el seu amor als llibres no era l’amor
del bibliòfil, sinó el d’aquell que cerca i empra els llibres per a saber i
entendre la pròpia vida i el propi món on viu: per això la seua biblioteca
anava creixent al ritme de les preocupacions vitals dels seus moments històrics
o, millor, existencials que, a més a més, anaven lligats íntimament amb els
dels seus amics.
La seua gran passió per l'art el va dur a
relacionar-se amb artistes i crítics, a viatjar per Europa i a escriure sobre
art. El pare Roig va recórrer Espanya donant conferències i introduint un poc
d'aire fresc europeu en una Espanya de tenebres, tal com resava una dedicatòria
de María Zambrano: «Para Don Alfonso Roig que admirablemente en tiempos de
impenetrable oscuridad, derramó palabras verdaderas con la obstinación del
agua».
Els seus alumnes, tant els de l'escola de Belles
Arts com els del Seminari, el recorden com la persona que els va obrir els ulls
a l'art modern, o millor dit, a la modernitat. D'ell van escoltar, per primera
vegada, noms d'artistes com Kandinsky, Mondrian, Henri Moore, Manessier etc.; de
poetes com Emilio Prados o Miguel Hernández; els va parlar de llibertat, de
tolerància i d'escriptors que vivien en l'exili.
És un orgull per a la biblioteca del MuVIM mantenir
el seu llegat bibliogràfic, perquè Alfons Roig va ser per al segle XX el que
els il·lustrats ho van ser per al segle XVIII: l'home que es va atrevir a
saber. Una persona que va conèixer, a través de la creació artística, els
sentiments i necessitats del món que l’envoltava, a entendre l'espiritualitat
en l'art, a donar un pas avant i despertar aquells cors assedegats de saber; a
ells els va ensenyar L’art viu del nostre
temps. De la mateixa manera que els seus predecessors del segle XVIII, va
ser moltes vegades incomprés i criticat. Després de la conferència que va donar
sobre Picasso, a mitjan els anys cinquanta, en la qual mostrava públicament el
seu tarannà tolerant i religiosament obert, va trobar un ambient hostil.
La seua biblioteca, formada a partir de l'any 1939,
perquè l'anterior va ser devastada durant la Guerra Civil (quan
exercia el seu ministeri pastoral en la Parròquia de San Juan de Ribera de València),
està formada per unes 6.000 monografies i més de 180 títols de revistes. El seu
zel per guardar els catàlegs i els tríptics de les exposicions converteix
aquest llegat en font de primera mà per a rastrejar l'activitat artística i
expositiva d'uns anys difícils per a l'art modern. A través de les anotacions
dels seus llibres, els seus comentaris i «els seus papers» podem conèixer
millor a aquest home senzill, humil i cult.
Va morir l’11 de maig de 1987 en l'hospital de
Gandia, on va ser traslladat des de l'Ermita de Llutxent, on vivia. Vint-i-cinc
anys després el seu retrat presideix la nostra biblioteca perquè la seua
presència segueix viva entre nosaltres. El pare Alfons Roig va ser una persona
que va estimar i va ser estimada, com resa el seu epitafi: “Alfons Roig, qui estimà i fou estimat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixan's la teua opinió ens interessa moltíssim...