Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alfons Roig (1903-1987). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alfons Roig (1903-1987). Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de gener del 2019

BALANÇ DE L’ANY 2018




Gener és un bon mes per a fer balanç de l’any anterior i a la biblioteca del MuVIM ens sentim molt, però que molt, orgulloses de veure que els nostres fons no sols son treballats sinó també publicats. Moltes gràcies a tots i a totes que feu possible la publicació de treballs d’investigació que posen de relleu fets històrics, manifestacions artístiques i figures destacades de la nostra cultura. 

El passat any 2018 han vist la llum dos investigacions per a les quals s’ha consultat la documentació de l’Arxiu Alfons Roig.

Per un costat el llibre La belleza sencilla de Taizé  (Madrid, BAC, 2018). Es tracta del primer estudi integral de les manifestacions estètiques de la Comunitat ecumènica de Taizé, on es presenta una evolució històrica de l'arquitectura, de la litúrgia i la música. 

A Taizé, la bellesa s'ofereix com un camí en què l'experiència estètica i l'experiència religiosa van de la mà. Eixe mateix camí va marcar la trajectòria vital del pare Alfons Roig. 

El seu autor, Salvador García Arnillas (Madrid, 1977), conservador del Museu Etnològic i de les Cultures del Món, a més professor associat de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Univ. Ramon Llull), va passar part de les seues vacances a València, a la biblioteca del MuVIM, treballant la correspondència d’Alfons Roig amb els germans de Taizé.

La vinculació d’Alfons Roig amb la Comunitat de Taizé va ser molt intensa, allí passava temporades i l’ermita de Llutxent sempre estava oberta per als germans de la dita comunitat. Fruit d’aquest intercanvi vital va ser una forta amistat que es va traduir en un bon grapat de correspondència, de la qual Salvador ha sabut extraure detalls que han completat i han corroborat la seua investigació. 

***

Altre treball que ha vist la llum aquest any és un article publicat en el nº 69 de la revista Canelobre (estiu 2018). L’Institut Juan Gil-Albert ha dedicat un número monogràfic a la figura d’Eusebi Sempere, baix el títol “Atlas Sempere 69”, per a commemorar els 40 anys de la donació de la seua col·lecció privada d’obres d’art a la ciutat d’Alacant.

Un dels articles és  “Más allà y más acá de la grafologia de Eusebio Sempere. Materiales y contexto para un estudio de la correspondencia mantenida por Eusebio Sempere con Alfons Roig (1953-1983)”, escrit per Román de la Calle, catedràtic d’Estètica i Teoria de l’Art, qui va ser director del MuVIM des de la tardor de 2004 fins a la primavera de 2010, etapa en la qual es van fer les gestions per a que l’arxiu personal del pare Roig s’incorporés al MuVIM, junt a la seua biblioteca.

El professor Romà ha estat durant més d’un any venint a la biblioteca, quan les seues múltiples activitats li donaven un descans, a consultar la correspondència d’Eusebi Sempere a Alfons Roig, a més d’altres documents que completaven la seua investigació.

Fruit d’aquest treball és la redacció d’un meravellós article on tracta la forta amistat entre alumne i professor, deixeble i mestre o, millor dit, Amics!! Perquè, certament, una correspondència que s’estén a llarg de 30 anys és AMISTAT, en paraules majúscules.

Esperem que el proper any es facin realitat altres projectes que, sobre la figura d’Alfons Roig, sabem que estan esperant la llum.

dilluns, 3 d’abril del 2017

HOMENATGE A ALFONS ROIG EN EL 30 ANIVERSARI DE LA SEUA MORT

EN MARÇ, AMB MOTIU DEL DIA DE LA DONA, VAM COMENÇAR LES ACTIVITATS PEL 30 ANIVERSARI DE LA MORT D'ALFONS ROIG AMB UNA MOSTRA SOBRE L SEUA AMISTAT AMB MARÍA ZAMBRANO (es pot veure a la sala de lectura de la biblioteca del MuVIM).

HEM CONTINUAT AMB UN ARTICLE DE LA INVESTIGADORA ROSA MASCARELL, PUBLICAT A LA REVISTA SAÓ (Nº 424, març 2017).

AL LLARG DE L'ANY ANIREM INFORMANT D'ALTRES ACTIVITATS...




Alfons Roig i la generació en l’exili

Rosa Mascarell Dauder

El pare Alfons Roig (Bétera, 4 de juliol de 1903–Gandia, 11 de maig de 1987) és ben conegut a València sobretot per la seua tasca d’introducció de l’art contemporani i de renovació de l’art religiós, però hi ha una faceta menys coneguda i que em trobe en el deute de donar a conéixer. Quan treballava al costat de la filòsofa María Zambrano per editar el seu llibre Los bienaventurados, em parlà d’ell com un ésser digne de benaurança pel gest tan valent que va tenir en posar-se en contacte amb ella i altres exiliats republicans espanyols. Ho va fer, com diu ella en paraules que reproduïsc més avall, en els anys més foscos de la història espanyola recent i en perill de la seua pròpia vida.

Vivint María exiliada a Roma, va rebre la visita l’any 1955 d’un capellà de la seua mateixa generació, Alfons Roig, que humilment li va demanar perdó com a representant de l’Església. La mateixa Zambrano li diu en una carta datada en La Pièce (França) el 29 de febrer 1976:

«No olvidaré nunca que de ti recibimos las palabras más hermosas, de un desinterés total, puras y blancas, que quizás nadie de España nos haya dirigido, y desde luego las primeras de un sacerdote o simplemente las primeras así dichas, cuando motu proprio viniste a saludarnos a Roma, dos exiliadas de las que sólo el nombre conocías, y si algo de mí habías leído sería debido a tu atención sobre la obra de los exiliados. Y en los años más oscuros, de mayor espesa prohibición, tú limpiaste nuestra figura y la de la España condenada teniendo, según me parece “lógico y natural”, que pagar por ello. ¿Cómo no ir donde estés a darte allí las gracias?»

Aquesta imatge d’Alfons Roig com una persona compromesa amb el principi d’amor al proïsme i la defensa dels drets té encara la significació més gran avui. Alfons Roig no va actuar per atzar, segons Maria, «res en una persona com n’Alfons va poder ser a causa de l’atzar. Era un pelegrí de la bellesa, de l’art i de la solitud. Un pelegrí que anava cercant els que pateixen d’injustícia, desconeixement i desemparament».

Igual que a ella, va buscar també al poeta Emilio Prados i la seua família en l’exili, a José Bergamín, o a la família de Miguel Hernández, a qui va ajudar a recuperar com a poeta. També va oferir la seua amistat a intel·lectuals que tornant de l’exili havien quedat marginats durant la dictadura, com Juan Gil-Albert. A tots va oferir la seua amistat i els va mostrar el seu reconeixement donant ànim als oblidats pel seu país, fent moltes vegades de pont entre fronteres.

La seua casa, l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació a Llutxent, estava oberta a tots. La va oferir tant a perseguides per la dictadura, com les germanes Zambrano, com a joves, a intel·lectuals i artistes, a la comunitat cristiana ecumènica dels germans de Taizé, i a qui necessitara un lloc de meditació, pau i llibertat.

Enguany farà 30 anys de la mort a Gandia d’Alfons Roig. Aprofitant aquesta circumstància, volem que es mantinga viva la memòria d’aquest home exemplar. Es publicarà la seua correspondència amb María Zambrano i es vol també donar a conéixer la seua relació amb la Generació del 27, generació que ell nomenava «de l’amistat», amb una exposició documental i diversos actes a València, Llutxent i Gandia.

Hi ha coses que van més enllà de la ideologia o credo que es tinga, i que Alfons Roig va repartir a mans plenes: la generositat, el consol, la comprensió i el refugi. Pel treball de documentació que vaig realitzant sobre la correspondència i les memòries dels exiliats de la Guerra Civil Espanyola, m’adone amb pena que la història es repeteix una vegada i altra. A Europa continuem tenint exiliats en camps de concentració, les fronteres es tanquen de nou per raó de religió o color. La tasca d’aquest ermità segueix, per desgràcia, sent una labor potser més necessària que mai: cercar als qui pateixen d’injustícia, desconeixement i desemparament, i emparar-los.

dimarts, 8 de maig del 2012

Alfons Roig: 25 anys en el record


      L'11 de maig de 2012 es compleixen 25 anys de la mort d'Alfons Roig i volem aprofitar aquesta data per a recordar que la seua biblioteca forma part dels fons que constitueixen la Biblioteca del MuVIM.

El pare Alfons Roig Izquierdo (1903-1987) va donar la seua biblioteca i pinacoteca a la Diputació de València en març de 1985. A través de la seua biblioteca es pot observar que el seu amor als llibres no era l’amor del bibliòfil, sinó el d’aquell que cerca i empra els llibres per a saber i entendre la pròpia vida i el propi món on viu: per això la seua biblioteca anava creixent al ritme de les preocupacions vitals dels seus moments històrics o, millor, existencials que, a més a més, anaven lligats íntimament amb els dels seus amics.

La seua gran passió per l'art el va dur a relacionar-se amb artistes i crítics, a viatjar per Europa i a escriure sobre art. El pare Roig va recórrer Espanya donant conferències i introduint un poc d'aire fresc europeu en una Espanya de tenebres, tal com resava una dedicatòria de María Zambrano: «Para Don Alfonso Roig que admirablemente en tiempos de impenetrable oscuridad, derramó palabras verdaderas con la obstinación del agua».

Els seus alumnes, tant els de l'escola de Belles Arts com els del Seminari, el recorden com la persona que els va obrir els ulls a l'art modern, o millor dit, a la modernitat. D'ell van escoltar, per primera vegada, noms d'artistes com Kandinsky, Mondrian, Henri Moore, Manessier etc.; de poetes com Emilio Prados o Miguel Hernández; els va parlar de llibertat, de tolerància i d'escriptors que vivien en l'exili.

És un orgull per a la biblioteca del MuVIM mantenir el seu llegat bibliogràfic, perquè Alfons Roig va ser per al segle XX el que els il·lustrats ho van ser per al segle XVIII: l'home que es va atrevir a saber. Una persona que va conèixer, a través de la creació artística, els sentiments i necessitats del món que l’envoltava, a entendre l'espiritualitat en l'art, a donar un pas avant i despertar aquells cors assedegats de saber; a ells els va ensenyar L’art viu del nostre temps. De la mateixa manera que els seus predecessors del segle XVIII, va ser moltes vegades incomprés i criticat. Després de la conferència que va donar sobre Picasso, a mitjan els anys cinquanta, en la qual mostrava públicament el seu tarannà tolerant i religiosament obert, va trobar un ambient hostil.

La seua biblioteca, formada a partir de l'any 1939, perquè l'anterior va ser devastada durant la Guerra Civil (quan exercia el seu ministeri pastoral en la Parròquia de San Juan de Ribera de València), està formada per unes 6.000 monografies i més de 180 títols de revistes. El seu zel per guardar els catàlegs i els tríptics de les exposicions converteix aquest llegat en font de primera mà per a rastrejar l'activitat artística i expositiva d'uns anys difícils per a l'art modern. A través de les anotacions dels seus llibres, els seus comentaris i «els seus papers» podem conèixer millor a aquest home senzill, humil i cult.

Va morir l’11 de maig de 1987 en l'hospital de Gandia, on va ser traslladat des de l'Ermita de Llutxent, on vivia. Vint-i-cinc anys després el seu retrat presideix la nostra biblioteca perquè la seua presència segueix viva entre nosaltres. El pare Alfons Roig va ser una persona que va estimar i va ser estimada, com resa el seu epitafi: “Alfons Roig, qui estimà i fou estimat”.