dilluns, 23 d’octubre del 2017

LA RELACIÓ D'ALFONS ROIG AMB L'EXILI REPUBLICÀ



Rosa Mascarell Dauder
Comisaria de l'exposició i coordinadora de les Jornades

"Quan s'escriga la història de la cultura valenciana, Alfons Roig necessitarà un capítol a part." Amb estes paraules Juan Gil-Albert acomiadava al seu amic, fa ara 30 anys. Alfons Roig no va ser sols un impulsor de les arts, un mestre obert i progressista, també va ser amic dels intel·lectuals de la seua generació, la dita Generació del 27 o de la República. En el moment més dur de la seua història, quan eren a l'exili i proscrits, Roig humilment els demanà perdó en nom d'una església que havia girat l'esquena als republicans.

El dijous 28 de setembre es va inaugurar al MuVIM una exposició que trau a la llum part del ric arxiu documental d'Alfons Roig. D'entre els tresors d'este arxiu, mostrem la relació que este home va tenir amb figures com María Zambrano, Emilio Prados, José Bergamín, Vicente Aleixandre i Juan Gil-Albert. Estes amistats estan documentades amb correspondència i entrades als seus diaris. D'altres no en tenim constància encara que sospitem que es donaren, com ara amb Rosa Chacel i Ramón Gaya, els dos grans amics de Gil-Albert, o el pintor Luís Fernández, que li obriria les portes de la casa de Picasso.

L'exposició fa un recorregut didàctic partint de la Generació del 27 a València en l'any 1937, quan els joves Gil-Albert, Manuel Altolaguirre i Ramón Gaya, funden la revista "Hora de España", amb l'aval de José Moreno Villa. Alfons Roig, als anys cinquanta i en plena dictadura, es va ficar en contacte amb molts dels que van ser redactors d'esta revista, allà on foren: Roma, Mèxic, París... Els va oferir tot el que tenia, la seua amistat i un lloc on tornar, si així ho decidien i necessitaven: l'ermita de la Mare de la Consolació de Llutxent.

Esta mostra és un inici de recuperació de la nostra memòria en la qual hem donat veu a especialistes en l'exili, Manuel Aznar i Antolin Sanchez-Cuervo; en la Generació del 27, Patricio Hernández, María Elizalde i Jose Antonio Mesa; en la Roma dels anys cinquanta quan es trobà Alfons Roig amb María Zambrano, Elena Laurenzi. A més a més, Joaquín Verdú de Gregorio, testimoni directe, reflexiona sobre la difícil decisió de trencar l'exili i tornar, a quin tipus de país? La veu de l'Antígona de María Zambrano és la que escoltem darrere la reflexió de Verdú. Tenim també el testimoni de dos deixebles molt estimats de Roig, Eusebi Moreno i Jeremy Fox, este darrer implicat amb la defensa de la democràcia arreu del món. A banda de col·laborar al catàleg, estan convocats per al 27 d'octubre en el MuVIM on, durant tot el dia, podrem debatre i conversar amb elles i ells.

Este és també un projecte obert a les històries dels que foren amics i amigues d'Alfons Roig. Per aconseguir replegar-les, els convoquem en la que va ser sa casa, l'ermita de Llutxent. Allí molts joves trobaren un lloc de pau creativa, de llibertat i d'accés a la història silenciada, als mestres que hauríem d'haver tingut i no vàrem tenir. María Zambrano deia que amb la dictadura ens havíem quedat orfes de mestres, Roig fa de pare de molts. El 28 d'octubre, dissabte matí, en l'ermita de Llutxent arreplegarem eixes veus.