dilluns, 21 de gener del 2019

BALANÇ DE L’ANY 2018




Gener és un bon mes per a fer balanç de l’any anterior i a la biblioteca del MuVIM ens sentim molt, però que molt, orgulloses de veure que els nostres fons no sols son treballats sinó també publicats. Moltes gràcies a tots i a totes que feu possible la publicació de treballs d’investigació que posen de relleu fets històrics, manifestacions artístiques i figures destacades de la nostra cultura. 

El passat any 2018 han vist la llum dos investigacions per a les quals s’ha consultat la documentació de l’Arxiu Alfons Roig.

Per un costat el llibre La belleza sencilla de Taizé  (Madrid, BAC, 2018). Es tracta del primer estudi integral de les manifestacions estètiques de la Comunitat ecumènica de Taizé, on es presenta una evolució històrica de l'arquitectura, de la litúrgia i la música. 

A Taizé, la bellesa s'ofereix com un camí en què l'experiència estètica i l'experiència religiosa van de la mà. Eixe mateix camí va marcar la trajectòria vital del pare Alfons Roig. 

El seu autor, Salvador García Arnillas (Madrid, 1977), conservador del Museu Etnològic i de les Cultures del Món, a més professor associat de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Univ. Ramon Llull), va passar part de les seues vacances a València, a la biblioteca del MuVIM, treballant la correspondència d’Alfons Roig amb els germans de Taizé.

La vinculació d’Alfons Roig amb la Comunitat de Taizé va ser molt intensa, allí passava temporades i l’ermita de Llutxent sempre estava oberta per als germans de la dita comunitat. Fruit d’aquest intercanvi vital va ser una forta amistat que es va traduir en un bon grapat de correspondència, de la qual Salvador ha sabut extraure detalls que han completat i han corroborat la seua investigació. 

***

Altre treball que ha vist la llum aquest any és un article publicat en el nº 69 de la revista Canelobre (estiu 2018). L’Institut Juan Gil-Albert ha dedicat un número monogràfic a la figura d’Eusebi Sempere, baix el títol “Atlas Sempere 69”, per a commemorar els 40 anys de la donació de la seua col·lecció privada d’obres d’art a la ciutat d’Alacant.

Un dels articles és  “Más allà y más acá de la grafologia de Eusebio Sempere. Materiales y contexto para un estudio de la correspondencia mantenida por Eusebio Sempere con Alfons Roig (1953-1983)”, escrit per Román de la Calle, catedràtic d’Estètica i Teoria de l’Art, qui va ser director del MuVIM des de la tardor de 2004 fins a la primavera de 2010, etapa en la qual es van fer les gestions per a que l’arxiu personal del pare Roig s’incorporés al MuVIM, junt a la seua biblioteca.

El professor Romà ha estat durant més d’un any venint a la biblioteca, quan les seues múltiples activitats li donaven un descans, a consultar la correspondència d’Eusebi Sempere a Alfons Roig, a més d’altres documents que completaven la seua investigació.

Fruit d’aquest treball és la redacció d’un meravellós article on tracta la forta amistat entre alumne i professor, deixeble i mestre o, millor dit, Amics!! Perquè, certament, una correspondència que s’estén a llarg de 30 anys és AMISTAT, en paraules majúscules.

Esperem que el proper any es facin realitat altres projectes que, sobre la figura d’Alfons Roig, sabem que estan esperant la llum.

divendres, 18 de gener del 2019

Beata Inés de Benigànim


El próximo lunes, 21 de enero, se celebra la festividad de la Beata Inés de Benigànim (1625-1696)

¿Sabías que la primera biografía de la Beata Inés de Benigànim  la escribió el padre Tosca, Tomás Vicente Tosca (1651-1723), el autor del plano de Valencia del siglo XVIII cuya maqueta se exhibe en el hall del MuVIM? Dicha biografía fue editada en Valencia, en la imprenta de Benito Monfort, en 1775.

Un siglo después, en 1882, el impresor Nicasio Rius Monfort, descendiente del anterior, publicó otra biografía de la beata escrita por Felipe Benavent, cuyo grabado  presentamos.



En la biblioteca del MuVIM tenemos un ejemplar de esta biografía, además de grabados sueltos, procedentes del archivo familiar de los Rius-Monfort, depositado en la biblioteca del MuVIM. Esta familia de impresores también eran los administradores de la ermita de Llutxent, donde residían largas temporadas. La ermita fue la vivienda del último Rius, quien la donó a Alfons Roig. Actualmente tanto las bibliotecas como los archivos de quienes vivieron en la ermita pueden consultarse en la biblioteca del MuVIM.

divendres, 4 de gener del 2019

Les joguines de la burgesia del segle XIX


A la biblioteca del MuVIM conservem un joc de "Polyorama Panoptique", procedent de la família Rius-Monfort (Impremta Rius), format per 24 imatges en color (25 x 19 cm).  
 
Es tracta d'un joc de targetes òptiques translúcides que necessitaven d'un projector per veure-les amb detalls. Vos expliquem que és seguint el que diu la Wikipedia: El Polyorama Panoptique és una joguina òptica que es va fer popular en les dècades de 1820 fins a la de 1850. Va ser inventada per Pierre Seguin. Es tractava d’un dispositiu basat en el Diorama de Daguerre, del qual era una versió simplificada i de petita escala per a ús domèstic. Consistia en una càmera portàtil dissenyada per portar targetes impreses i pintades.

Les targetes estaven dissenyades per incloure petites parts retallades a través de les quals passava la llum. Altres parts estaven fetes de material més fi per crear un efecte brillant. Les parts buides representen finestres o fanals, de manera que l'escena de la targeta sembla il·luminada.

Presentem una selecció de les mateixes: 


Arc del Triomf (Paris), vers
Arc del Triomf (Paris), revers

Canal de Cantón (Xina). Festa de les linternes, vers

Canal de Cantón (Xina). Festa de les linternes, revers

Temple Bar (Londres), vers

Temple Bar (Londres), revers