El ‘Retrat del gravador Esteve’ es troba des del 7 d’octubre a la National Gallery de Londres formant part de l’exposició ‘Goya: The Portraits’, que podrà visitar-se fins al pròxim dia 10 de gener, en què tornarà al Museu de Belles Arts de València.
«Goya
va pintar entorn de 160 retrats durant la seua llarga carrera...». Este
és el començament de l’article que Xavier Bray, comissari de
l’exposició, ha publicat en el núm. 28 de la revista Ars Magazín (2015)
amb el títol «El hombre de blanco: un nuevo goya»
Pelque fa a la mostra, Bray assenyala l’emoció que li va provocar la identificació i el préstec del retrat de Valentín Bellvís de Moncada i Pizarro sobre el qual parla l’article, i que és la primera vegada que s’exposa.
«Goya franquejava l’aspecte dels que posaven per a ell i aconseguia desvetlar amb subtilesa la seua personalitat i psicologia.
L’exposició de la National Gallery continuarà la trajectòria de l’artista des dels seus inicis, en la cort madrilenya, fins al seu nomenament com a pintor de cambra del rei Carles IV i retratista preferit de l’aristocràcia espanyola, un recorregut del difícil període transcorregut durant el regnat de José Bonaparte i l’ascensió al tron de Ferran VII, per a acabar amb els últims treballs dels anys d’autoexili a França. Amb un enfocament innovador i poc convencional, el pintor va transcendir els codis de l’art del retrat per la seua habilitat per a desvetlar la vida interior dels models, fins i tot en els retrats formals més solemnes i memorables».
Al marge del contingut de l’article, que per si sol ja mereixeria una ressenya i per descomptat una lectura detinguda, estos paràgrafs, extrets de la nota de premsa de l’exposició, són bastant motivadors perquè vos acosteu al Museu de Belles Arts de València a contemplar els altres retrats de Goya que s’exposen a les nostres sales, i perquè consulteu en la Biblioteca del Museu l’article que esmentem i l’extensa bibliografia que conservem sobre Goya.
Pelque fa a la mostra, Bray assenyala l’emoció que li va provocar la identificació i el préstec del retrat de Valentín Bellvís de Moncada i Pizarro sobre el qual parla l’article, i que és la primera vegada que s’exposa.
«Goya franquejava l’aspecte dels que posaven per a ell i aconseguia desvetlar amb subtilesa la seua personalitat i psicologia.
L’exposició de la National Gallery continuarà la trajectòria de l’artista des dels seus inicis, en la cort madrilenya, fins al seu nomenament com a pintor de cambra del rei Carles IV i retratista preferit de l’aristocràcia espanyola, un recorregut del difícil període transcorregut durant el regnat de José Bonaparte i l’ascensió al tron de Ferran VII, per a acabar amb els últims treballs dels anys d’autoexili a França. Amb un enfocament innovador i poc convencional, el pintor va transcendir els codis de l’art del retrat per la seua habilitat per a desvetlar la vida interior dels models, fins i tot en els retrats formals més solemnes i memorables».
Al marge del contingut de l’article, que per si sol ja mereixeria una ressenya i per descomptat una lectura detinguda, estos paràgrafs, extrets de la nota de premsa de l’exposició, són bastant motivadors perquè vos acosteu al Museu de Belles Arts de València a contemplar els altres retrats de Goya que s’exposen a les nostres sales, i perquè consulteu en la Biblioteca del Museu l’article que esmentem i l’extensa bibliografia que conservem sobre Goya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixan's la teua opinió ens interessa moltíssim...