Des de la Biblioteca del MuVIM volem compartir amb totes vosaltres el I Centenari de l'obra:
LA EDUCACIÓN DE LA MUJER EN VALENCIA
(València, 1913)
Col. particular |
Amb motiu del Dia Internacional de la
Dona, i coincidint amb el I Centenari de la publicació, volem
recordar l'obra titulada La Educación de la Mujer en Valencia, editada per la Institución
para la Enseñanza
de la Mujer
de València, el 1913.
A través d'aquesta obra podem conèixer la trajectòria d'un centre educatiu
preocupat no només per la formació de la dona, sinó també per la defensa dels seus
drets. La finalitat d'aquesta institució es definia aleshores en aquestos
termes:
«Educar a la mujer es ponerla en condiciones de cumplir con las funciones que le están encomendadas en la familia y facilitar a aquellas que buscan en los estudios profesionales una forma de acceder a un trabajo honrado».
Una institució que té els seus orígens el 1883 quan el soci de la Económica, Juan A. Oliver, va proposar a la Real Sociedad Económica de Amigos del País la creació a València d'una Escuela de Comercio para Señoras, a imitació de la que existia a l´Asociación para la Enseñanza de la Mujer de Madrid. Anys després, el 1888, davant la demanda perquè s'ampliés a altres estudis, es creava la Institución para la Enseñanza de la Mujer (IEM) impulsada per un home de la Institución Libre de Enseñanza (ILE), Aniceto Sela i Sampil, catedràtic aleshores a la Universitat de València.
El llibre està escrit per Juan Antonio Oliver, secretari i ànima mater de la Institució, amb la col·laboració de Rafael Albiñana, llavors president rector de la mateixa, i va eixir a la llum com a resposta a la decisió de l'Ajuntament de València de retirar la subvenció, que anualment concedia a l´IEM, al·legant la necessitat de retallades –com ara–. En aquesta frase resumia Rafael Albiñana seua indignació: «¡Desdichado país que apela a la Instrucción para hacer economías!»
Tota la societat valenciana, sense distinció de classes socials ni de signe polític es va unir en una sola veu per reclamar la subvenció, i gràcies a la unió de les forces polítiques, socials, intel·lectuals, obreres i sindicals es va concedir l'ajuda. Les subvencions de l'Ajuntament i de la Diputació de València eren imprescindibles per al sosteniment de la IEM.
Col. particular |
En aquesta obra Juan Antonio Oliver, gran coneixedor dels centres educatius europeus, diu que en cap lloc d'Europa ha trobat un edifici que supere en superfície i solidesa al que construí a València l'arquebisbe Mayoral, en ple segle XVIII, per educar la dona, qui, a més, per perpetuar la seua obra, la va dotar de béns suficients, per tal que no faltés mai la instrucció gratuïta a les classes populars. Aquest edifici, La Casa de la Enseñanza, havia estat destinat a oficines de l'Ajuntament, i hui continua en mans municipals.
D'altra banda, Rafael Albiñana (l'Alcúdia de Crespins, 1869-València, 1925), president-Rector de la IEM en aquestos anys, havia estat president de la Diputació de València des de desembre de 1909 fins al maig de 1911 i durant el seu mandat havia dut a terme un interessant projecte educatiu: l'intercanvi dels xiquets asilats als centres educatius depenents de la Diputació (Casa de la Beneficència i Casa de la Misericòrdia) amb altres centres similars europeus, amb la finalitat d'augmentar la seua cultura, a més de conèixer els centres europeus per millorar els propis. També sota la seua presidència, es va concedir una beca al jove José Iturbi per completar els seus estudis de piano a l’estranger.
Per tot això, la Biblioteca del MuVIM, que és també Biblioteca General de la Diputació, vol compartir amb totes les dones aquest reconeixement cap a l´IEM per tota la tasca duta a terme per millorar l'educació i els drets de les dones valencianes.
Deu anys després, el 1923, aquesta mateixa institució, conscients de la importància que suposava per a les dones l'accés a la cultura i el necessari que era una biblioteca com a òrgan de difusió, creava la "Biblioteca pública femenina”, amb l'objectiu d´eixamplar la cultura, de forma totalment gratuïta, a totes les dones residents a València, independentment foren o no alumnes de l'escola. Una biblioteca on pogueren ampliar estudis, resoldre dubtes o simplement pel pur plaer de la lectura. Desitjaven convertir-la en un centre en el qual les dones pogueren reunir-se, compartir les seues aspiracions, exposar les seues idees i discutir-les, per la qual cosa s'incloïen conferències i audicions de música.
Biblioteca IEM (BV) |
Juan Antonio Oliver, aleshores rector de la institució, va ser l'encarregat del discurs inaugural de la biblioteca, sota el títol: Importancia capital del feminismo en la obra del progreso humano, on deia que aquest institut femení venia ocupant-se, des de feia trenta-nou anys, de la cultura i dels drets de les dones amb la fe i constància que exigia aquesta causa:
«[…] mientras no se le reconozcan a aquélla [la mujer] los derechos dimanantes de su personalidad y le sean garantizados en forma legal, no puede en rigor considerársela jurídicamente como persona libre, y mientras no se le faciliten, como al hombre, los medios necesarios para desenvolver todas sus facultades, sus legítimas necesidades, así del cuerpo como del espíritu, se le coarta el cumplimiento de su fin humano. De aquí que estemos todos obligados a trabajar en la medida de nuestras fuerzas para la consecución de esta obra de justicia y de humanidad [...]».
Si vols saber més sobre la IEM pots, completar la teua informació amb la lectura de la següent obra que pots trobar a la biblioteca del MuVIM, i d'altres biblioteques públiques:
El
compromiso social de un político krausista: Rafael Albiñana y la Institución para la Enseñanza de la Mujer / Ana Mª Reig Ferrer ; proemio
de Romà de La Calle. València, 2012