Rosa Mascarell Dauder
Comisaria de l'exposició i coordinadora de les Jornades
"Quan s'escriga la història de la cultura
valenciana, Alfons Roig necessitarà un capítol a part." Amb estes paraules
Juan Gil-Albert acomiadava al seu amic, fa ara 30 anys. Alfons Roig no va ser
sols un impulsor de les arts, un mestre obert i progressista, també va ser amic
dels intel·lectuals de la seua generació, la dita Generació del 27 o de la
República. En el moment més dur de la seua història, quan eren a l'exili i
proscrits, Roig humilment els demanà perdó en nom d'una església que havia
girat l'esquena als republicans.
El dijous 28 de setembre es va inaugurar al MuVIM una
exposició que trau a la llum part del ric arxiu documental d'Alfons Roig.
D'entre els tresors d'este arxiu, mostrem la relació que este home va tenir amb
figures com María Zambrano, Emilio Prados, José Bergamín, Vicente Aleixandre i
Juan Gil-Albert. Estes amistats estan documentades amb correspondència i
entrades als seus diaris. D'altres no en tenim constància encara que sospitem
que es donaren, com ara amb Rosa Chacel i Ramón Gaya, els dos grans amics de
Gil-Albert, o el pintor Luís Fernández, que li obriria les portes de la casa de
Picasso.
L'exposició fa un recorregut didàctic partint de la
Generació del 27 a València en l'any 1937, quan els joves Gil-Albert, Manuel
Altolaguirre i Ramón Gaya, funden la revista "Hora de España", amb
l'aval de José Moreno Villa. Alfons Roig, als anys cinquanta i en plena
dictadura, es va ficar en contacte amb molts dels que van ser redactors d'esta
revista, allà on foren: Roma, Mèxic, París... Els va oferir tot el que tenia,
la seua amistat i un lloc on tornar, si així ho decidien i necessitaven:
l'ermita de la Mare de la Consolació de Llutxent.
Esta mostra és un inici de recuperació de la nostra memòria
en la qual hem donat veu a especialistes en l'exili, Manuel Aznar i Antolin
Sanchez-Cuervo; en la Generació del 27, Patricio Hernández, María Elizalde i
Jose Antonio Mesa; en la Roma dels anys cinquanta quan es trobà Alfons Roig amb
María Zambrano, Elena Laurenzi. A més a més, Joaquín Verdú de Gregorio,
testimoni directe, reflexiona sobre la difícil decisió de trencar l'exili i
tornar, a quin tipus de país? La veu de l'Antígona
de María Zambrano és la que escoltem darrere la reflexió de Verdú. Tenim també
el testimoni de dos deixebles molt estimats de Roig, Eusebi Moreno i Jeremy
Fox, este darrer implicat amb la defensa de la democràcia arreu del món. A
banda de col·laborar al catàleg, estan convocats per al 27 d'octubre en el
MuVIM on, durant tot el dia, podrem debatre i conversar amb elles i ells.
Este és també un projecte obert a les històries dels que
foren amics i amigues d'Alfons Roig. Per aconseguir replegar-les, els convoquem
en la que va ser sa casa, l'ermita de Llutxent. Allí molts joves trobaren un
lloc de pau creativa, de llibertat i d'accés a la història silenciada, als
mestres que hauríem d'haver tingut i no vàrem tenir. María Zambrano deia que
amb la dictadura ens havíem quedat orfes de mestres, Roig fa de pare de molts.
El 28 d'octubre, dissabte matí, en l'ermita de Llutxent arreplegarem eixes
veus.
