Els llibres de la Malenconia

'Sibil·la', de Josep de Ribera (Museu del Prado)

Amb motiu de la presentació en el Museu de Belles Arts de València de l’exposició Temps de malenconia: creació i desengany a l’Espanya del Segle d’Or, del 12 de novembre de 2015 al 7 de febrer de 2016, la biblioteca del Museu de Belles Arts ha preparat aquestes referències bibliogràfiques dels llibres que s’exposen en la mostra o que se citen en el catàleg que l’acompanya.

Al llarg del recorregut de Temps de malenconia s’exhibeixen diversos llibres directament relacionats amb el tema central de l’exposició i amb l’època que comprén. Ja que el paper és un material molt sensible al seu maneig i a diversos factors ambientals, els llibres es presenten en vitrines tancades, i n’hi ha de ressenyats en el catàleg de l’exposició que han estat substituïts per exemplars semblants però de distinta edició o que no formen part de la mostra en este Museu.

Als que vos interesse saber més i fins i tot ‘fullejar’ algun dels llibres exposats, vos facilitem tot seguit els enllaços que remeten al llibre corresponent o a una edició posterior.

Joan Baptista Lavanha: Descripción del universo, 1613 [cat. exp. núm. 2]
Biblioteca Nacional, Madrid

Athanasius Kircher: Musurgia universalis, sive ars magna consoni et dissoni, in X libros digesta: qua uniuersa sonorum doctrina, & philosophia, musicaeque tam theoricae, quam practicae scientia, summa varietate traditur..., 1650 [cat. exp. núm. 18]
Universitat Politècnica de València

Andrés Velázquez: Libro de la melancholia: en el qual se trata de la naturaleza desta enfermedad, assi llamada Melancholia, y de sus causas y simptomas, y si el rustico puede hablar latin, ò philosophar, estando phrenetico ò maniaco, sin primero lo auer aprendido, 1585 [cat. exp. núm. 20]
Biblioteca Nacional, Madrid

Robert Burton: The Anatomy of Melancholy, 1640 [cat. exp. núm. 22]
Biblioteca Universitat Politècnica de València, edició de 1883

Este títol s’inclou també en l’exposició de València, encara que no apareix en el catàleg de la mostra:

Claudio Galeno: Galeni Librorum prima classis naturam corporis humani, 1609
Biblioteca Universitat Politècnica, edició de 1576
Biblioteca Universitat Politècnica, edició de 1625


Per als títols següents donem els enllaços als registres bibliogràfics de les biblioteques valencianes amb exemplars del llibre exposat o d’una edició posterior.

Claudi Galé: Sobre los lugares afectados = De locis affectis, 1542 [cat. exp. núm. 3]
Biblioteca Universitat de València, edició de 1997

Dioscórides: Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, 1555 (edició que apareix en el catàleg emcara que a València se n’exposa una altra de 1563) [cat. exp. núm. 13]
Biblioteca Valenciana, distintes edicions
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Antonio Ponce de Santa Cruz: In avicennae primam primi..., 1622 [cat. exp. núm. 19]
Biblioteca Universitat de València

Juan Huarte de San Juan: Exámen de ingenios para las ciencias, 1640 [cat. exp. núm. 21]
Biblioteca Valenciana, distintes edicions
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Robert Burton: The Anatomy of Melancholy, 1640 [cat. exp. núm. 22]
Biblioteca Valenciana, edició de 1660
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Miguel de Cervantes Saavedra: Segunda parte del ingenioso cavallero don Quixote de la Mancha, 1615 [cat. exp. núm. 28]
Biblioteca Valenciana, edició de 1616

Alonso de Freylas: Conocimiento, curaciō, y preseruaciō de la peste…, 1606 [cat. exp. núm. 30]
Biblioteca Universitat de València

Claudio Galeno: Galeni Librorum prima classis naturam corporis humani, 1609
Biblioteca Valenciana, edició de 1625

Des del Museu de Belles Arts de València esperem que estes dades vos permeten aprofitar més l’exposició. També vos convidem a visitar la nostra biblioteca, els fons de la qual estan orientats cap a la col·lecció artística del Museu. Vos poden ser d’utilitat per a ampliar coneixements sobre qualsevol artista o moviment.

Per a ampliar la informació sobre la biblioteca del Museu de Belles Arts i el seu horari d’atenció al públic podeu consultar la nostra Web www.museobellasartesvalencia.gva.es

San Martín. Museo de Bellas Artes de Valencia

Esta escena de San Martín partiendo su capa con el mendigo forma parte del retablo de San Martín, Santa Úrsula y San Antonio abad, obra maestra del pintor valenciano Gonçal Peris conservada en el Museo de Bellas Artes de Valencia. Procede de la cartuja de Porta Coeli y es claro ejemplo del estilo gótico internacional en Valencia, caracterizado por un lenguaje pictórico elegante y refinado.

Hoy, 11 de noviembre, se celebra la festividad de San Martín, y por ello os recomendamos una visita a nuestra colección permanente para apreciar de cerca la delicadeza de esta obra.

Y si deseáis ampliar datos sobre este retablo, su historia y su restauración, os sugerimos la consulta del catálogo en línea de la Biblioteca del Museo de Bellas Artes, http://www.begv.gva.es/mbbaavgv/tmba.html, y acudir después a la misma para revisar la bibliografía.

El Museu de Belles Arts de València viatja

El ‘Retrat del gravador Esteve’ es troba des del 7 d’octubre a la National Gallery de Londres formant part de l’exposició ‘Goya: The  Portraits’, que podrà visitar-se fins al pròxim dia 10 de gener, en què tornarà al Museu de Belles Arts de València.

 

 

 

«Goya va pintar entorn de 160 retrats durant la seua llarga carrera...». Este és el començament de l’article que Xavier Bray, comissari de l’exposició, ha publicat en el núm. 28 de la revista Ars Magazín (2015) amb el títol «El hombre de blanco: un nuevo goya»

Pelque fa a la mostra, Bray assenyala l’emoció que li va provocar la identificació i el préstec del retrat de Valentín Bellvís de Moncada i Pizarro sobre el qual parla l’article, i que és la primera vegada que s’exposa.

 

«Goya franquejava l’aspecte dels que posaven per a ell i aconseguia desvetlar amb subtilesa la seua personalitat i psicologia.
L’exposició de la National Gallery continuarà la trajectòria de l’artista des dels seus inicis, en la cort madrilenya, fins al seu nomenament com a pintor de cambra del rei Carles IV i retratista preferit de l’aristocràcia espanyola, un recorregut del difícil període transcorregut durant el regnat de José Bonaparte i l’ascensió al tron de Ferran VII, per a acabar amb els últims treballs dels anys d’autoexili a França. Amb un enfocament innovador i poc convencional, el pintor va transcendir els codis de l’art del retrat per la seua habilitat per a desvetlar la vida interior dels models, fins i tot en els retrats formals més solemnes i memorables».

Al marge del contingut de l’article, que per si sol ja mereixeria una ressenya i per descomptat una lectura detinguda, estos paràgrafs, extrets de la nota de premsa de l’exposició, són bastant motivadors perquè vos acosteu al Museu de Belles Arts de València a contemplar els altres retrats de Goya que s’exposen a les nostres sales, i perquè consulteu en la Biblioteca del Museu l’article que esmentem i l’extensa bibliografia que conservem sobre Goya.