dilluns, 28 de desembre del 2015

ALFONS ROIG I LA COMUNITAT DE TAIZÉ


Taizé. El poble i al fons l'església de la Reconciliació (comunitat de Taizé)


 

Amb motiu de la Trobada Europea de Joves a la ciutat de València, del 28 de desembre de 2015 a l’1 de gener de 2016, hem preparat la mostraAlfons Roig i la Comunitat de Taizé”, a la mateixa sala de lectura de la biblioteca del MuVIM i l’horari de visita és el de la biblioteca, de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00.


Dibuix de l'ermita de Llutxent



Des dels anys seixanta es va establir una forta relació entre Alfons Roig i la Comunitat de Taizé. L’ermita de Llutxent es va convertir en un centre de trobada d’artistes, intel·lectuals i ecumenisme cristià.




 
Gravat del germà Marc


 
A l’arxiu Alfons Roig es conserven quasi 300 cartes de l’Alfons amb diferents germans de Taizé, a més de nombroses obres editades a Taizé i altres documents manuscrits i gràfics.

dijous, 26 de novembre del 2015

Els llibres de la Malenconia



'Sibil·la', de Josep de Ribera (Museu del Prado)


Amb motiu de la presentació en el Museu de Belles Arts de València de l’exposició Temps de malenconia: creació i desengany a l’Espanya del Segle d’Or, del 12 de novembre de 2015 al 7 de febrer de 2016, la biblioteca del Museu de Belles Arts ha preparat aquestes referències bibliogràfiques dels llibres que s’exposen en la mostra o que se citen en el catàleg que l’acompanya.

Al llarg del recorregut de Temps de malenconia s’exhibeixen diversos llibres directament relacionats amb el tema central de l’exposició i amb l’època que comprén. Ja que el paper és un material molt sensible al seu maneig i a diversos factors ambientals, els llibres es presenten en vitrines tancades, i n’hi ha de ressenyats en el catàleg de l’exposició que han estat substituïts per exemplars semblants però de distinta edició o que no formen part de la mostra en este Museu.

Als que vos interesse saber més i fins i tot ‘fullejar’ algun dels llibres exposats, vos facilitem tot seguit els enllaços que remeten al llibre corresponent o a una edició posterior.

Joan Baptista Lavanha: Descripción del universo, 1613 [cat. exp. núm. 2]
Biblioteca Nacional, Madrid

Athanasius Kircher: Musurgia universalis, sive ars magna consoni et dissoni, in X libros digesta: qua uniuersa sonorum doctrina, & philosophia, musicaeque tam theoricae, quam practicae scientia, summa varietate traditur..., 1650 [cat. exp. núm. 18]
Universitat Politècnica de València

Andrés Velázquez: Libro de la melancholia: en el qual se trata de la naturaleza desta enfermedad, assi llamada Melancholia, y de sus causas y simptomas, y si el rustico puede hablar latin, ò philosophar, estando phrenetico ò maniaco, sin primero lo auer aprendido, 1585 [cat. exp. núm. 20]
Biblioteca Nacional, Madrid

Robert Burton: The Anatomy of Melancholy, 1640 [cat. exp. núm. 22]
Biblioteca Universitat Politècnica de València, edició de 1883

Este títol s’inclou també en l’exposició de València, encara que no apareix en el catàleg de la mostra:

Claudio Galeno: Galeni Librorum prima classis naturam corporis humani, 1609
Biblioteca Universitat Politècnica, edició de 1576
Biblioteca Universitat Politècnica, edició de 1625


Per als títols següents donem els enllaços als registres bibliogràfics de les biblioteques valencianes amb exemplars del llibre exposat o d’una edició posterior.

Claudi Galé: Sobre los lugares afectados = De locis affectis, 1542 [cat. exp. núm. 3]
Biblioteca Universitat de València, edició de 1997

Dioscórides: Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, 1555 (edició que apareix en el catàleg emcara que a València se n’exposa una altra de 1563) [cat. exp. núm. 13]
Biblioteca Valenciana, distintes edicions
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Antonio Ponce de Santa Cruz: In avicennae primam primi..., 1622 [cat. exp. núm. 19]
Biblioteca Universitat de València

Juan Huarte de San Juan: Exámen de ingenios para las ciencias, 1640 [cat. exp. núm. 21]
Biblioteca Valenciana, distintes edicions
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Robert Burton: The Anatomy of Melancholy, 1640 [cat. exp. núm. 22]
Biblioteca Valenciana, edició de 1660
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Miguel de Cervantes Saavedra: Segunda parte del ingenioso cavallero don Quixote de la Mancha, 1615 [cat. exp. núm. 28]
Biblioteca Valenciana, edició de 1616

Alonso de Freylas: Conocimiento, curaciō, y preseruaciō de la peste…, 1606 [cat. exp. núm. 30]
Biblioteca Universitat de València

Claudio Galeno: Galeni Librorum prima classis naturam corporis humani, 1609
Biblioteca Valenciana, edició de 1625


Des del Museu de Belles Arts de València esperem que estes dades vos permeten aprofitar més l’exposició. També vos convidem a visitar la nostra biblioteca, els fons de la qual estan orientats cap a la col·lecció artística del Museu. Vos poden ser d’utilitat per a ampliar coneixements sobre qualsevol artista o moviment.
Per a ampliar la informació sobre la biblioteca del Museu de Belles Arts i el seu horari d’atenció al públic podeu consultar la nostra Web www.museobellasartesvalencia.gva.es


dimecres, 11 de novembre del 2015

San Martín. Museo de Bellas Artes de Valencia





Esta escena de San Martín partiendo su capa con el mendigo forma parte del retablo de San Martín, Santa Úrsula y San Antonio abad, obra maestra del pintor valenciano Gonçal Peris conservada en el Museo de Bellas Artes de Valencia. Procede de la cartuja de Porta Coeli y es claro ejemplo del estilo gótico internacional en Valencia, caracterizado por un lenguaje pictórico elegante y refinado.




Hoy, 11 de noviembre, se celebra la festividad de San Martín, y por ello os recomendamos una visita a nuestra colección permanente para apreciar de cerca la delicadeza de esta obra.





Y si deseáis ampliar datos sobre este retablo, su historia y su restauración, os sugerimos la consulta del catálogo en línea de la Biblioteca del Museo de Bellas Artes, http://www.begv.gva.es/mbbaavgv/tmba.html, y acudir después a la misma para revisar la bibliografía.

dimarts, 3 de novembre del 2015

El Museu de Belles Arts de València viatja


El ‘Retrat del gravador Esteve’ es troba des del 7 d’octubre a la National Gallery de Londres formant part de l’exposició ‘Goya: The  Portraits’, que podrà visitar-se fins al pròxim dia 10 de gener, en què tornarà al Museu de Belles Arts de València.
 
 



«Goya va pintar entorn de 160 retrats durant la seua llarga carrera...». Este és el començament de l’article que Xavier Bray, comissari de l’exposició, ha publicat en el núm. 28 de la revista Ars Magazín (2015) amb el títol «El hombre de blanco: un nuevo goya»

Pelque fa a la mostra, Bray assenyala l’emoció que li va provocar la identificació i el préstec del retrat de Valentín Bellvís de Moncada i Pizarro sobre el qual parla l’article, i que és la primera vegada que s’exposa.
 

«Goya franquejava l’aspecte dels que posaven per a ell i aconseguia desvetlar amb subtilesa la seua personalitat i psicologia.
L’exposició de la National Gallery continuarà la trajectòria de l’artista des dels seus inicis, en la cort madrilenya, fins al seu nomenament com a pintor de cambra del rei Carles IV i retratista preferit de l’aristocràcia espanyola, un recorregut del difícil període transcorregut durant el regnat de José Bonaparte i l’ascensió al tron de Ferran VII, per a acabar amb els últims treballs dels anys d’autoexili a França. Amb un enfocament innovador i poc convencional, el pintor va transcendir els codis de l’art del retrat per la seua habilitat per a desvetlar la vida interior dels models, fins i tot en els retrats formals més solemnes i memorables».

Al marge del contingut de l’article, que per si sol ja mereixeria una ressenya i per descomptat una lectura detinguda, estos paràgrafs, extrets de la nota de premsa de l’exposició, són bastant motivadors perquè vos acosteu al Museu de Belles Arts de València a contemplar els altres retrats de Goya que s’exposen a les nostres sales, i perquè consulteu en la Biblioteca del Museu l’article que esmentem i l’extensa bibliografia que conservem sobre Goya.








dijous, 5 de març del 2015

Dia Internacional de la Dona 2015




Amb motiu del Dia Internacional de la Dona 2015 la biblioteca del MuVIM  vol commemorar el primer centenari de la creació de l'Associació de professores i alumnes de la Institució per a l'Ensenyament de la Dona, el reglament es va editar a València en 1915. Per això reproduïm el text del llibre d’Ana Mª Reig Ferrer El compromiso social de un político krausista: Rafael Albiñana y la Institución para la Enseñanza de la Mujer de Valencia. (València, 2012), pp. 99-101.
 

            “En 1915 se creaba la Asociación de profesoras y alumnas de la Institución para la Enseñanza de la Mujer, una iniciativa que partía de su secretario, Juan Antonio Oliver, y de su presidente, Rafael Albiñana. El objeto de esta Asociación, tal como se establecía en su Reglamento era «Acostumbrar a las asociadas a la práctica del ahorro, inscribiéndose, al efecto, en el Instituto Nacional de Previsión, a fin de constituir una dote infantil al llegar a los 25 años, o formar una pensión para la vejez a cada una de ellas». Se pretendía crear una sociedad de socorro mutuo, mediante la cual se ayudaran mutuamente en caso de enfermedad o fallecimiento, además de estrechar los vínculos de amistad y compañerismo entre ellas. En el reglamento se establecían las obligaciones y derechos de los socios, el gobierno y la administración de la Sociedad.

            La Asociación se constituía, además, para colaborar en la medida de lo posible en el espíritu de la Institución, trabajando para mejorar la situación social, intelectual, moral, jurídica y económica de las mujeres. Para llevar a cabo las actividades previstas se establecían unas juntas de sección, entre las que cabía señalar: beneficencia, enseñanza, biblioteca circulante, higiene, arte y excursiones, reforma social y la posibilidad de ampliarlas cuando las circunstancias lo exigieran.
Arxiu Diputació València

            Cada una de las secciones se describía de la siguiente manera: 

a)    La sección de «Beneficencia» tenía por objeto ayudar y socorrer a los necesitados, cualquiera que fuera la religión que profesaran o las ideas políticas que tuvieran, confeccionando vestidos para las mujeres pobres y sus hijos o para los recién nacidos de madres obreras. También debían facilitarles una colocación adecuada a sus necesidades y aptitudes, vigilando y evitando que no las explotaran.
b)    La sección de «Enseñanzas» era la encargada de gestionar el establecimiento de escuelas para cocineras, planchadoras, enseñar a remendar ropa usada, cuidado y asistencia a enfermos, ancianos y niños.
c)     La sección de «Biblioteca circulante» tenía como objetivo difundir la cultura entre las mujeres. Para ello debían adquirir una biblioteca propia, independiente de la existente en la Institución pero, mientras se formaba, podían utilizar aquella. Los libros podrían prestarse, previo recibo de los mismos. El fondo bibliográfico, que constituiría la nueva biblioteca, debía tener carácter educativo, científico, industrial, artístico y de fondo moral.
d)    La sección de «Higiene», se encargaría de trabajar para evitar el alcoholismo, combatir la plaga de la tuberculosis y procurar la protección y asistencia de las mujeres pobres embarazadas, en sus últimos meses y en el puerperio, además de difundir hábitos de limpieza, aseo y pulcritud.
e)     La sección de «Arte y excursiones» se encargaría de organizar conferencias artísticas o literarias, visitas a los museos, a monumentos artísticos o arqueológicos, audiciones musicales, cursos breves, viajes y excursiones.
f)      La sección de «Reforma social» sería la encargada de procurar el acceso de la mujer a todos los empleos, carreras y profesiones para las cuales se considerara apta; además de velar y conseguir que las mujeres obtuvieran la misma remuneración que los hombres, sin diferencia de sexo, elevando de esta manera la condición de la mujer. Pero, sobre todo, debía encargarse de luchar por la reforma del Código civil, para conseguir la igualdad de sexos ante la ley. También debían preparar a las mujeres para que en su día pudieran gozar del derecho a elegir y ser elegidas.

            A través de estas secciones se llevaba a la práctica el espíritu krausista de la Institución y se abrían los lazos de solidaridad hacia todas las mujeres.”
 
Rafael Albiñana va ser president de la Diputació de València des de desembre de 1909 fins a maig de 1911, passant després a ser president-rector de la Institució per a l'Ensenyament de la Dona de València, fent amb la seua gestió més gran si cap aquesta institució. Una institució subvencionada per la Diputació de València i l'Ajuntament de la ciutat. Una entitat pionera en l'educació de la dona, en la defensa dels seus drets i en la de l'associacionisme femení.