dilluns, 19 de novembre del 2012

EN EL IVAM Y EN EL MUSEO DE BELLAS ARTES DE VALENCIA: “IGNACIO PINAZO. COLECCIONES EN DIALOGO”






Hasta el 27 de enero se puede disfrutar de una exposición que busca establecer el diálogo entre las obras del maestro valenciano que guardan las colecciones de estos dos centros. 


 



Los fondos de Pinazo del Museo de Bellas Artes de Valencia están integrados principalmente por una serie de piezas selectas que fueron donadas a la Academia por los hijos del artista, José Pinazo Martínez e Ignacio Pinazo Martínez, a las que se añaden posteriormente obras cedidas por algunos particulares, tanto al Museo de Bellas Artes como a la Academia de San Carlos.

















La colección del IVAM, adquirida a sus descendientes, fue completada con donaciones de la familia Casar Pinazo. De este modo, Pinazo pasó a convertirse en uno de los pilares de la colección permanente, al igual que sucede con Julio González.

Teniendo en cuenta la naturaleza de los fondos de ambos museos, la exposición se ha articulado de forma que la extraordinaria faceta retratista de Pinazo es el eje de la muestra en el IVAM, mientras que los paisajes y las naturalezas muertas centran la que se puede admirar en el Museo de Bellas Artes.



Para más información podéis entrar en las reseñas propias de cada museo sobre dicha exposición :


IVAM





Igualmente, os animamos a que consultéis el catálogo que se ha editado con motivo de la exposición y cuya versión íntegra ya está disponible vía on-line








Pinazo está considerado uno de los pilares más sólidos de la pintura moderna en la Valencia de su tiempo, y si bien su valoración no puede restringirse a un marco meramente local, si que es cierto que se trata de un artista que encontró en gran medida inspiración en el entorno de su ciudad natal y es en este ámbito donde alcanza su mejor entendimiento.


Las Bibliotecas del Museo de  Bellas Artes y del IVAM os invitan a disfrutar de la extensa bibliografía que sobre la vida y obra de este artista conservan. Para acceder a los respectivos catálogos podéis consultar los siguientes enlaces:






dimecres, 26 de setembre del 2012

La Biblioteca Infantil del Museu de Prehistòria de València visita Moixent



Per segon any consecutiu, la Biblioteca del Museu de Prehistòria de València estarà present a les Jornades de Portes Obertes de la Bastida de les Alcusses (Moixent): Viu un Cap de Setmana amb els Ibers que tindran lloc el cap de setmana del 29 i 30 de setembre.


La Biblioteca del Museu de Prehistòria de València instal·larà al Museu Arqueològic de Moixent un centenar de llibres perquè joves i xiquets, pares i iaios es familiaritzen i gaudisquen de l’Arqueologia i de la Prehistòria a través de còmics, contes, revistes....



Hi haurà llibres infantils i juvenils per a tots els gustos i de diferents períodes: època prehistòrica, edat antiga, grecs, ibers i celtes...


Allí podreu gaudir de llibres com ara:  Prehistóricos, Hombre de neandertal, La Préhistoire, comment c’était,  Mika en la Antigua Grecia, Aiuni i la caetra mágica: el valor de una niña íbera,  Kaiko: el íbero inventor,  El libro de los íberos: viaje ilustrado a la cultrua ibérica, Un carrer al llarg del temps: un passeig de 12000 anys a través de la història,  La història de les coses: de l’Edat de Pedra a l’Edat Moderna en 10 desplegables 




Si vols enfonsar-te en el món dels ibers i dels nostres avantpassats arrima’t a:



Lloc: Museu Arqueològic de Moixent  Carrer Poeta Gabriel Vila, 7.

Horari: Dissabte de 10:30 a 13:30 i de 17:00 a 19:00 hores
                 Diumenge dia 30 de 10:30 a 13:30 hores



A més,  pots visitar el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses que es troba a Carretera CV-652 de Moixent a Fontanars, km 10,5. (Més informació de les Jornades)





Des de fa uns anys a la  Biblioteca del Museu de Prehistòria de València estem formant una secció infantil i juvenil amb la qual esperem que xiquets i joves descobrisquen la Prehistòria i l’Arqueologia.

Actualment comptem amb al voltant de 500 exemplars i algunes revistes

Hem organitzat el fons per matèries, cadascuna representada per un color: el vert és època prehistòrica, el groc edat antiga.....

Si voleu consultar les publicacions acudiu al catàleg de la Biblioteca del Museu de Prehistòria  i seleccioneu sala infantil  

A més podeu emportar-se els llibres a casa durant una setmana!!!





dijous, 20 de setembre del 2012

Hacia la digitalización del Archivo del Museo Nacional de Cerámica



El Archivo del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí” es un servicio poco conocido por el público y al que sólo han accedido de manera puntual  investigadores interesados por el mundo artístico y cultural valenciano en un período que abarca desde finales del siglo XIX hasta bien entrado el  XX.

El Archivo incluye por una parte el archivo personal de Manuel  González Martí que se integró en el Museo junto con la biblioteca y las colecciones de arte y cerámica que había reunido y que pasaron al Estado en 1947. Este fondo está formado por los manuscritos originales de sus obras, de sus conferencias, su correspondencia y la documentación que generó su actividad profesional, investigadora y como miembro de instituciones como Lo Rat Penat, el Centro de Cultura Valenciana o la Hispanic Society.

En esta nueva etapa se pretende favorecer la accesibilidad a documentación inédita a través de la puesta en marcha de un proyecto de digitalización de los fondos archivísticos. 























Si queréis más información podeis acceder al espacio dedicado al archivo en la web del Museo http://mnceramica.mcu.es/Archivo.html

Biblioteca del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias "González Martí"

divendres, 17 d’agost del 2012

MUSAS València a la revista Mi Biblioteca

Abans de l'estiu la redactora de Mi Biblioteca : la revista del mundo bibliotecario, molt coneguda entre els professionals de la informació, ens va escriure per interessar-se pel nostre projecte col·lectiu valencià. Ens va demanar informació per poder difondre la notícia a una de les revistes de major difusió entre els bibliotecaris de l'Estat Espanyol i així ha estat que a l'últim número aparegut de la revista el projecte de MUSAS València forma part com a notícia d'actualitat bibliotecària.

És una manera perfecta per donar-nos a conéixer entre la resta de professionals de la informació no vinculats als museus. Poc a poc anem fent camí i quina millor manera que apareixent en un número al qual el principal reportatge està dedicat a una biblioteca de museu, la Biblioteca del Museo del Prado.



Mi biblioteca : la revista del mundo bibliotecario, núm. 30, verano 2012

La ressenya dedicada a MUSAS València apareix en la secció d'Actualidad bibliotecaria, concretament a la pàgina 4.



Des d'este espai col·lectiu volem donar les gràcies de part de totes les biblioteques que hi formem part de MUSAS València a la redacció de Mi Biblioteca per oferir-nos un espai per la divulgació del nostre projecte i la nostra imatge.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Donación de Libro Objeto ST a la Biblioteca del IVAM

A principios del pasado mes de junio recibimos en nuestro centro la grata visita de Almudena Mora, directora de la publicación Libro Objeto ST, y de uno de los colaboradores del último número (el 22 ya), el artista afincado en Valencia, Xavi Timoner. Además de presentarnos personalmente una de las más emblemáticas revistas ensambladas realizadas en España, nos hicieron donación de una serie de números de dicha revista. Si bien se trata de una publicación que sacó a la luz el primer número en 1995, su propio carácter alternativo, al no encontrarse a la venta, ha hecho que no pudiéramos contar con ella en nuestra biblioteca hasta ahora. 
Con Xavi Timoner


El proyecto de cada número reúne a unos 50 artistas entre pintores, escultores, grabadores, poetas, músicos... que realizan sus aportaciones entorno al tema común propuesto. Los ejemplares aparecen en forma de caja que recoge las obras de cada artista de tal manera que  todas ellas son piezas originales. La edición consta de 60 ejemplares que son entregados a los artistas participantes, y el resto son donados (siempre) a personas que han colaborado en el proyecto, o bien a instituciones públicas o privadas.

Recomendamos la visita del blog de la revista.


Estos ejemplares de Libro Objeto ST pasarán a integrar una sección tan interesante como poco conocida de la producción artística como es la de las Revistas Ensambladas.

Se denomina revistas ensambladas o revistas objeto a aquellas publicaciones periódicas de carácter colectivo realizadas exclusivamente con obras originales en donde el texto pierde el protagonismo, y  artistas de muy diferentes disciplinas (normalmente procedentes del mundo del arte y de la literatura) colaboran y dialogan entorno a un tema monográfico.

La Más Bella (Arganda, 1993- )
 
La Más Bella: revista experimental  y La Lata: revista-objeto, son otros dos buenos ejemplos. Ambos casos son  productos híbridos que se mueven entre el ámbito del arte y de la creación literaria.
La Lata (Albacete, 2002- )


Al adoptar modos alternativos de producción, difusión y distribución del arte, el aspecto físico de estas publicaciones se transforma adoptando formas muy originales y creativas, de tal manera que se incorporan diseños, formatos, materiales... tradicionalmente ajenos al mundo de la edición y que se plantean  como una prolongación del trabajo artístico. Es por ello que una de las características que mejor las define es la tridimensionalidad. Estas revistas pasan de ser meros difusores de noticias a transformarse en auténticos espacios expositivos donde los creadores intercambian ideas, y el componente visual es el prioritario.

Para consultar todos los fondos de Revistas ensambladas en la Biblioteca del IVAM, entra en el catálogo

dilluns, 2 de juliol del 2012

Antonio Muñoz Degraín


Desde el blog de MUSAS València os invitamos a visitar la última exposición inaugurada recientemente en el Museo de Bellas Artes de Valencia: Antonio Muñoz Degraín.

La Biblioteca del Museo de Bellas Artes de Valencia quiere ayudaros a conocer un poco más a este pintor valenciano y para ello hemos preparado esta entrada desde la cual os acercamos a su biografía y a los recursos de información que podéis encontrar en nuestro centro sobre este artista.

Os invitamos también a visitar esta exposición que se celebra en el Museo de Bellas Artes de Valencia hasta el próximo 30 de septiembre.

Antes o después de visitar la exposición, os recomendamos entrar en el catálogo de nuestra biblioteca http://www.begv.gva.es/mbbaavgv/tmba.html y hacer búsquedas, como las que os sugerimos a continuación:

 
En la pantalla de Búsqueda avanzada

En el campo Artistas:
Antonio Muñoz Degraín


El resultado: todos los documentos que posee la biblioteca en los que se cita o ha participado con alguna obra el artista.

Si deseáis hacer una búsqueda acotada por tipo documental, sólo deberéis, en el desplegable tipo de material, “clicar” el material que deseéis: catálogos de exposición, artículos de prensa, etc.

Una vez hechas las búsquedas estamos seguros de que os interesará venir a la biblioteca y consultar los documentos, pero por ahora os dejamos un poco de información biográfica para que vayáis tomando contacto con este pintor valenciano.


Museu de Belles Arts de València, Sala Ribalta
21 juny - 30 setembre 2012
Antoni Muñoz Degraín (València, 1849 - Màlaga, 1924) format inicialment, per decisió paterna, en els estudis d’Arquitectura, que va abandonar pels de pintura, va ser alumne de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des dels dotze anys.
Assidu participant de les exposicions nacionals de Belles Arts des de 1862 fins a 1915, va ser guardonat en 1861 amb una menció d’honor, i una tercera medalla en 1864, així com segons premis en 1867 i 1871.
En 1881 va obtindre la primera medalla amb l’obra Otelo y Desdémona, l’esbós de la qual es conserva en el Museu de Belles Arts de València. Este guardó li va permetre obtindre la pensió del Govern per a viatjar a Roma, ciutat en què va realitzar el seu gran quadro Los amantes de Teruel, obra enviada des de Roma amb la qual va obtindre la primera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1884.
Va ser titular de la càtedra de Pintura de l’Escola de Belles Arts de Màlaga, on va tindre com a alumne Picasso. En esta ciutat andalusa, a la qual havia acudit en 1870 cridat pel pintor Bernardo Ferrandis per a decorar el teatre Cervantes, es va establir i on es va casar. Més tard, va obtindre la càtedra de Paisatge de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid i en va ser nomenat director en 1901.
Artista de fecunda producció va cultivar tots els gèneres de la pintura, com així ha volgut reflectir-se en esta mostra, encara que sempre se l'ha considerat un atrevit i personal paisatgista gràcies al seu innovador i peculiar ús del color. Viatger infatigable, se sent atret pels paisatges d’Orient Pròxim, on va viatjar en diferents ocasions.
La seua generositat ens ha permés comptar amb un important conjunt d’obres gràcies a la donació efectuada al Museu de Belles Arts de València.
En esta mostra s’exposen algunes de les obres més importants d’este destacat pintor valencià.



Museo de Bellas Artes de Valencia, Sala Ribalta
21 junio - 30 septiembre 2012

Antonio Muñoz Degraín (Valencia, 1849 - Málaga, 1924), formado inicialmente, por decisión paterna, en los estudios de arquitectura, que abandonó por los de pintura, fue alumno de la Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia desde los doce años.

Asiduo  participante  de  las  Exposiciones  Nacionales  de  Bellas  Artes  desde 1862  hasta  1915,    fue galardonado en 1861 con una mención de  honor,  y  una  tercera  medalla  en 1864,  así  como segundos premios en 1867 y 1871.  En 1881 obtuvo la  primera  medalla con la obra  Otelo  y  Desdémona,   cuyo 
boceto se conserva en el Museo de Bellas Artes de Valencia. Este galardón le permitió obtener la pensión del  Gobierno para viajar a  Roma, ciudad en la  que realizó su gran cuadro Los amantes de  Teruel,  obra enviada desde Roma con la que obtuvo la primera medalla en la  Exposición Nacional de  Bellas Artes  de 1884.

Fue titular de la cátedra de pintura de la  Escuela de Bellas  Artes de  Málaga,  donde tuvo como alumno a Picasso. En esta ciudad andaluza, a la que había acudido en 1870 llamado por el pintor Bernardo Ferrandis para decorar el teatro Cervantes, se estableció y en ella se casó. Más tarde obtuvo la cátedra de Paisaje de la Academia de San Fernando de  Madrid y fue nombrado  Director en 1901.  También fue Presidente  del Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Artista de fecunda producción, cultivó todos los géneros de la pintura, como así ha querido reflejarse en esta muestra, aunque siempre se le ha considerado como un atrevido y personal paisajista gracias a su innovador y peculiar uso del color. Viajero infatigable se siente  atraído por los  paisajes de  Oriente Próximo,  a donde viajó en diferentes ocasiones.

Su  generosidad  nos  ha   permitido contar con  un   importante  conjunto de  obras  gracias a  la  donación efectuada  al Museo  de Bellas Artes de Valencia.

En esta muestra se exponen algunas de las obras más importantes de este destacado pintor valenciano.


dilluns, 11 de juny del 2012

Gràcies, Araceli!


Enguany, coincidint amb el V Centenari de l'Hospital General, la biblioteca del MuVIM i la Biblioteca Pública de València estem preparant una mostra sobre l'antic hospital, amb documents gràfics dels segles XVIII al XX. Un projecte que va sorgir de l'interés que mostrava la ciutadania per conèixer l'antic hospital i l'espai que ocupava. Araceli, encarregada de les visites guiades del museu, va ser qui canalitzà aquest sentir i ens ho va transmetre. 

Araceli Vivó, qui va morir divendres passat, era funcionària de la Diputació de València i des de feia alguns anys s´ocupava de les visites guiades, en la secció de didàctica del MuVIM. Els seus desvetllaments per millorar la seua formació professional la va dur a realitzar diverses llicenciatures, entre les quals destaca Pedagogia en la qual va obtindre premi extraordinari fi de carrera. 

Sempre va ser un exemple de superació personal. Cada vegada que s'inaugurava una nova exposició al MuVIM pujava a la biblioteca a documentar-se, ens preguntava per bibliografia i compartia els seus projectes. Ella va ser qui ens va transmetre l'interés que mostraven els visitants per saber més coses de la història de l'antic hospital de València, en el recinte del qual s´hi troba el MuVIM i la Biblioteca Pública.

A Araceli devem també la realització, fa uns anys, d´una mostra sobre fotografies antigues de l'hospital, retirada en fer un reajustament d'espais en la sala de la muralla, on estava situada. 

Per tot això, volem que la mostra que preparem per a després de l'estiu: L’Hospital General de València: història gràfica d’un recinte hospitalari siga un xicotet homenatge a la persona que va forjar aquesta iniciativa.


(Biblioteca del MuVIM, València, 11 de juny de 2012)