Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biblioteca del Museo de Bellas Artes de Valencia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biblioteca del Museo de Bellas Artes de Valencia. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de novembre del 2015

Els llibres de la Malenconia



'Sibil·la', de Josep de Ribera (Museu del Prado)


Amb motiu de la presentació en el Museu de Belles Arts de València de l’exposició Temps de malenconia: creació i desengany a l’Espanya del Segle d’Or, del 12 de novembre de 2015 al 7 de febrer de 2016, la biblioteca del Museu de Belles Arts ha preparat aquestes referències bibliogràfiques dels llibres que s’exposen en la mostra o que se citen en el catàleg que l’acompanya.

Al llarg del recorregut de Temps de malenconia s’exhibeixen diversos llibres directament relacionats amb el tema central de l’exposició i amb l’època que comprén. Ja que el paper és un material molt sensible al seu maneig i a diversos factors ambientals, els llibres es presenten en vitrines tancades, i n’hi ha de ressenyats en el catàleg de l’exposició que han estat substituïts per exemplars semblants però de distinta edició o que no formen part de la mostra en este Museu.

Als que vos interesse saber més i fins i tot ‘fullejar’ algun dels llibres exposats, vos facilitem tot seguit els enllaços que remeten al llibre corresponent o a una edició posterior.

Joan Baptista Lavanha: Descripción del universo, 1613 [cat. exp. núm. 2]
Biblioteca Nacional, Madrid

Athanasius Kircher: Musurgia universalis, sive ars magna consoni et dissoni, in X libros digesta: qua uniuersa sonorum doctrina, & philosophia, musicaeque tam theoricae, quam practicae scientia, summa varietate traditur..., 1650 [cat. exp. núm. 18]
Universitat Politècnica de València

Andrés Velázquez: Libro de la melancholia: en el qual se trata de la naturaleza desta enfermedad, assi llamada Melancholia, y de sus causas y simptomas, y si el rustico puede hablar latin, ò philosophar, estando phrenetico ò maniaco, sin primero lo auer aprendido, 1585 [cat. exp. núm. 20]
Biblioteca Nacional, Madrid

Robert Burton: The Anatomy of Melancholy, 1640 [cat. exp. núm. 22]
Biblioteca Universitat Politècnica de València, edició de 1883

Este títol s’inclou també en l’exposició de València, encara que no apareix en el catàleg de la mostra:

Claudio Galeno: Galeni Librorum prima classis naturam corporis humani, 1609
Biblioteca Universitat Politècnica, edició de 1576
Biblioteca Universitat Politècnica, edició de 1625


Per als títols següents donem els enllaços als registres bibliogràfics de les biblioteques valencianes amb exemplars del llibre exposat o d’una edició posterior.

Claudi Galé: Sobre los lugares afectados = De locis affectis, 1542 [cat. exp. núm. 3]
Biblioteca Universitat de València, edició de 1997

Dioscórides: Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, 1555 (edició que apareix en el catàleg emcara que a València se n’exposa una altra de 1563) [cat. exp. núm. 13]
Biblioteca Valenciana, distintes edicions
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Antonio Ponce de Santa Cruz: In avicennae primam primi..., 1622 [cat. exp. núm. 19]
Biblioteca Universitat de València

Juan Huarte de San Juan: Exámen de ingenios para las ciencias, 1640 [cat. exp. núm. 21]
Biblioteca Valenciana, distintes edicions
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Robert Burton: The Anatomy of Melancholy, 1640 [cat. exp. núm. 22]
Biblioteca Valenciana, edició de 1660
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Miguel de Cervantes Saavedra: Segunda parte del ingenioso cavallero don Quixote de la Mancha, 1615 [cat. exp. núm. 28]
Biblioteca Valenciana, edició de 1616

Alonso de Freylas: Conocimiento, curaciō, y preseruaciō de la peste…, 1606 [cat. exp. núm. 30]
Biblioteca Universitat de València

Claudio Galeno: Galeni Librorum prima classis naturam corporis humani, 1609
Biblioteca Valenciana, edició de 1625


Des del Museu de Belles Arts de València esperem que estes dades vos permeten aprofitar més l’exposició. També vos convidem a visitar la nostra biblioteca, els fons de la qual estan orientats cap a la col·lecció artística del Museu. Vos poden ser d’utilitat per a ampliar coneixements sobre qualsevol artista o moviment.
Per a ampliar la informació sobre la biblioteca del Museu de Belles Arts i el seu horari d’atenció al públic podeu consultar la nostra Web www.museobellasartesvalencia.gva.es


dimecres, 11 de novembre del 2015

San Martín. Museo de Bellas Artes de Valencia





Esta escena de San Martín partiendo su capa con el mendigo forma parte del retablo de San Martín, Santa Úrsula y San Antonio abad, obra maestra del pintor valenciano Gonçal Peris conservada en el Museo de Bellas Artes de Valencia. Procede de la cartuja de Porta Coeli y es claro ejemplo del estilo gótico internacional en Valencia, caracterizado por un lenguaje pictórico elegante y refinado.




Hoy, 11 de noviembre, se celebra la festividad de San Martín, y por ello os recomendamos una visita a nuestra colección permanente para apreciar de cerca la delicadeza de esta obra.





Y si deseáis ampliar datos sobre este retablo, su historia y su restauración, os sugerimos la consulta del catálogo en línea de la Biblioteca del Museo de Bellas Artes, http://www.begv.gva.es/mbbaavgv/tmba.html, y acudir después a la misma para revisar la bibliografía.

dimarts, 3 de novembre del 2015

El Museu de Belles Arts de València viatja


El ‘Retrat del gravador Esteve’ es troba des del 7 d’octubre a la National Gallery de Londres formant part de l’exposició ‘Goya: The  Portraits’, que podrà visitar-se fins al pròxim dia 10 de gener, en què tornarà al Museu de Belles Arts de València.
 
 



«Goya va pintar entorn de 160 retrats durant la seua llarga carrera...». Este és el començament de l’article que Xavier Bray, comissari de l’exposició, ha publicat en el núm. 28 de la revista Ars Magazín (2015) amb el títol «El hombre de blanco: un nuevo goya»

Pelque fa a la mostra, Bray assenyala l’emoció que li va provocar la identificació i el préstec del retrat de Valentín Bellvís de Moncada i Pizarro sobre el qual parla l’article, i que és la primera vegada que s’exposa.
 

«Goya franquejava l’aspecte dels que posaven per a ell i aconseguia desvetlar amb subtilesa la seua personalitat i psicologia.
L’exposició de la National Gallery continuarà la trajectòria de l’artista des dels seus inicis, en la cort madrilenya, fins al seu nomenament com a pintor de cambra del rei Carles IV i retratista preferit de l’aristocràcia espanyola, un recorregut del difícil període transcorregut durant el regnat de José Bonaparte i l’ascensió al tron de Ferran VII, per a acabar amb els últims treballs dels anys d’autoexili a França. Amb un enfocament innovador i poc convencional, el pintor va transcendir els codis de l’art del retrat per la seua habilitat per a desvetlar la vida interior dels models, fins i tot en els retrats formals més solemnes i memorables».

Al marge del contingut de l’article, que per si sol ja mereixeria una ressenya i per descomptat una lectura detinguda, estos paràgrafs, extrets de la nota de premsa de l’exposició, són bastant motivadors perquè vos acosteu al Museu de Belles Arts de València a contemplar els altres retrats de Goya que s’exposen a les nostres sales, i perquè consulteu en la Biblioteca del Museu l’article que esmentem i l’extensa bibliografia que conservem sobre Goya.








dilluns, 7 d’abril del 2014

400 años de la muerte de El Greco (1541-1614)


Hoy día 7 de abril  hace 400 años que murió El Greco,  para recordar esta fecha incluimos tres referencias.

Una revista del año 1914 y dos artículos publicados en sendas publicaciones periódicas a las que estamos suscritos, documentos  que podéis consultar en la Biblioteca del Museo de Bellas Artes de Valencia.

La primera, Centenario del Greco : revista dedicada a la memoria del insigne pintor,  se publicó en Toledo en 1914, sólo cinco números  “con el propósito de difundir  y vulgarizar en lo posible las noticias de interés culminante ... detalles biográficos, artísticos  ... e información de cuanto en su honor se va a ofrecer ...”  es parte del texto introductorio que aparece en el primer número y firmado por  la Comisión Redactora, en este primer número también se relacionan los miembros de  la Junta Organizadora de El Centenario del Greco, el tercer centenario.


 Esta es la imagen de la portada






La siguiente proposición es que consultéis un artículo que se ha publicado en la revista  Apollo, n. 618, 2014, Becoming El Greco. Andrew R. Casper.

El artículo cita  varias exposiciones que se celebran o se celebrarán  este año a raíz del 400 aniversario de la muerte de El Greco. Haciendo  un rápido recorrido por  la biografía del artista  detallando su evolución artística y la influencia que los lugares donde vivió  tuvieron en su obra.

El autor  del artículo lo es  también del libro Art and  the Religious Image in El Greco’s Italy. Penn State University Press, 2014.

Este es el  sumario de la revista


Y por último os recordamos el número  22,  2014 de la revista ARS magazine, que en  la presentación de dicho número y  bajo el titulo Un año para recordar,   Fernando Rayón,  afirma que la editorial ha  querido sumarse a los eventos de este año con un número especial  sobre El Greco.
Podéis venir también a consultarlo a la biblioteca del Museo.





dilluns, 19 de novembre del 2012

EN EL IVAM Y EN EL MUSEO DE BELLAS ARTES DE VALENCIA: “IGNACIO PINAZO. COLECCIONES EN DIALOGO”






Hasta el 27 de enero se puede disfrutar de una exposición que busca establecer el diálogo entre las obras del maestro valenciano que guardan las colecciones de estos dos centros. 


 



Los fondos de Pinazo del Museo de Bellas Artes de Valencia están integrados principalmente por una serie de piezas selectas que fueron donadas a la Academia por los hijos del artista, José Pinazo Martínez e Ignacio Pinazo Martínez, a las que se añaden posteriormente obras cedidas por algunos particulares, tanto al Museo de Bellas Artes como a la Academia de San Carlos.

















La colección del IVAM, adquirida a sus descendientes, fue completada con donaciones de la familia Casar Pinazo. De este modo, Pinazo pasó a convertirse en uno de los pilares de la colección permanente, al igual que sucede con Julio González.

Teniendo en cuenta la naturaleza de los fondos de ambos museos, la exposición se ha articulado de forma que la extraordinaria faceta retratista de Pinazo es el eje de la muestra en el IVAM, mientras que los paisajes y las naturalezas muertas centran la que se puede admirar en el Museo de Bellas Artes.



Para más información podéis entrar en las reseñas propias de cada museo sobre dicha exposición :


IVAM





Igualmente, os animamos a que consultéis el catálogo que se ha editado con motivo de la exposición y cuya versión íntegra ya está disponible vía on-line








Pinazo está considerado uno de los pilares más sólidos de la pintura moderna en la Valencia de su tiempo, y si bien su valoración no puede restringirse a un marco meramente local, si que es cierto que se trata de un artista que encontró en gran medida inspiración en el entorno de su ciudad natal y es en este ámbito donde alcanza su mejor entendimiento.


Las Bibliotecas del Museo de  Bellas Artes y del IVAM os invitan a disfrutar de la extensa bibliografía que sobre la vida y obra de este artista conservan. Para acceder a los respectivos catálogos podéis consultar los siguientes enlaces:






dilluns, 2 de juliol del 2012

Antonio Muñoz Degraín


Desde el blog de MUSAS València os invitamos a visitar la última exposición inaugurada recientemente en el Museo de Bellas Artes de Valencia: Antonio Muñoz Degraín.

La Biblioteca del Museo de Bellas Artes de Valencia quiere ayudaros a conocer un poco más a este pintor valenciano y para ello hemos preparado esta entrada desde la cual os acercamos a su biografía y a los recursos de información que podéis encontrar en nuestro centro sobre este artista.

Os invitamos también a visitar esta exposición que se celebra en el Museo de Bellas Artes de Valencia hasta el próximo 30 de septiembre.

Antes o después de visitar la exposición, os recomendamos entrar en el catálogo de nuestra biblioteca http://www.begv.gva.es/mbbaavgv/tmba.html y hacer búsquedas, como las que os sugerimos a continuación:

 
En la pantalla de Búsqueda avanzada

En el campo Artistas:
Antonio Muñoz Degraín


El resultado: todos los documentos que posee la biblioteca en los que se cita o ha participado con alguna obra el artista.

Si deseáis hacer una búsqueda acotada por tipo documental, sólo deberéis, en el desplegable tipo de material, “clicar” el material que deseéis: catálogos de exposición, artículos de prensa, etc.

Una vez hechas las búsquedas estamos seguros de que os interesará venir a la biblioteca y consultar los documentos, pero por ahora os dejamos un poco de información biográfica para que vayáis tomando contacto con este pintor valenciano.


Museu de Belles Arts de València, Sala Ribalta
21 juny - 30 setembre 2012
Antoni Muñoz Degraín (València, 1849 - Màlaga, 1924) format inicialment, per decisió paterna, en els estudis d’Arquitectura, que va abandonar pels de pintura, va ser alumne de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des dels dotze anys.
Assidu participant de les exposicions nacionals de Belles Arts des de 1862 fins a 1915, va ser guardonat en 1861 amb una menció d’honor, i una tercera medalla en 1864, així com segons premis en 1867 i 1871.
En 1881 va obtindre la primera medalla amb l’obra Otelo y Desdémona, l’esbós de la qual es conserva en el Museu de Belles Arts de València. Este guardó li va permetre obtindre la pensió del Govern per a viatjar a Roma, ciutat en què va realitzar el seu gran quadro Los amantes de Teruel, obra enviada des de Roma amb la qual va obtindre la primera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1884.
Va ser titular de la càtedra de Pintura de l’Escola de Belles Arts de Màlaga, on va tindre com a alumne Picasso. En esta ciutat andalusa, a la qual havia acudit en 1870 cridat pel pintor Bernardo Ferrandis per a decorar el teatre Cervantes, es va establir i on es va casar. Més tard, va obtindre la càtedra de Paisatge de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid i en va ser nomenat director en 1901.
Artista de fecunda producció va cultivar tots els gèneres de la pintura, com així ha volgut reflectir-se en esta mostra, encara que sempre se l'ha considerat un atrevit i personal paisatgista gràcies al seu innovador i peculiar ús del color. Viatger infatigable, se sent atret pels paisatges d’Orient Pròxim, on va viatjar en diferents ocasions.
La seua generositat ens ha permés comptar amb un important conjunt d’obres gràcies a la donació efectuada al Museu de Belles Arts de València.
En esta mostra s’exposen algunes de les obres més importants d’este destacat pintor valencià.



Museo de Bellas Artes de Valencia, Sala Ribalta
21 junio - 30 septiembre 2012

Antonio Muñoz Degraín (Valencia, 1849 - Málaga, 1924), formado inicialmente, por decisión paterna, en los estudios de arquitectura, que abandonó por los de pintura, fue alumno de la Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia desde los doce años.

Asiduo  participante  de  las  Exposiciones  Nacionales  de  Bellas  Artes  desde 1862  hasta  1915,    fue galardonado en 1861 con una mención de  honor,  y  una  tercera  medalla  en 1864,  así  como segundos premios en 1867 y 1871.  En 1881 obtuvo la  primera  medalla con la obra  Otelo  y  Desdémona,   cuyo 
boceto se conserva en el Museo de Bellas Artes de Valencia. Este galardón le permitió obtener la pensión del  Gobierno para viajar a  Roma, ciudad en la  que realizó su gran cuadro Los amantes de  Teruel,  obra enviada desde Roma con la que obtuvo la primera medalla en la  Exposición Nacional de  Bellas Artes  de 1884.

Fue titular de la cátedra de pintura de la  Escuela de Bellas  Artes de  Málaga,  donde tuvo como alumno a Picasso. En esta ciudad andaluza, a la que había acudido en 1870 llamado por el pintor Bernardo Ferrandis para decorar el teatro Cervantes, se estableció y en ella se casó. Más tarde obtuvo la cátedra de Paisaje de la Academia de San Fernando de  Madrid y fue nombrado  Director en 1901.  También fue Presidente  del Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Artista de fecunda producción, cultivó todos los géneros de la pintura, como así ha querido reflejarse en esta muestra, aunque siempre se le ha considerado como un atrevido y personal paisajista gracias a su innovador y peculiar uso del color. Viajero infatigable se siente  atraído por los  paisajes de  Oriente Próximo,  a donde viajó en diferentes ocasiones.

Su  generosidad  nos  ha   permitido contar con  un   importante  conjunto de  obras  gracias a  la  donación efectuada  al Museo  de Bellas Artes de Valencia.

En esta muestra se exponen algunas de las obras más importantes de este destacado pintor valenciano.