Celebració del Dia del llibre 2013

Vos presentem les activitats que hem preparat les biblioteques de museus de la ciutat de València per celebrar el Dia Internacional del Llibre!



Un any més, la majoria de nosaltres anem a participar d'un bookcrossing col·lectiu. De nou, a iniciativa de la Biblioteca d'ARTIUM, 61 biblioteques de tot l'Estat Espanyol omplirem els carrers de les ciutats amb llibres. Volem facilitar l'accés a la lectura a tots els ciutadans. Les publicacions que s'alliberaran pels carrers de València el proper dia 23 d'abril provenen de les borses de duplicats dels nostres centres.

El bookcrossing és un projecte internacional que té com objectiu activar la circulació de llibres d'una manera totalment gratuïta. Així si el  dimarts 23 d'abril trobes un llibre junt a una font, a una cafeteria, a la facultat... amb el logo de bookcrossing, agafa'l, disfruta'l i torna a alliberar-lo. No patisques que a cada llibre trobaràs instruccions de com fer-ho.

A més a més, cada una de les biblioteques que formem part de MUSAS València li hem donat el nostre toc especial a l'alliberament dels llibres i hem programat altres activitats. Ací vos deixem un resum del que cada Biblioteca ha preparat amb un enllaç on podeu trobar la informació més desenvolupada:

Biblioteca del IVAM

La Biblioteca del IVAM participa un año más en la campaña de Bookcrossing junto al resto de bibliotecas de museos españolas. Se liberarán 40 publicaciones procedentes de su fondo de duplicados,  editados por destacadas instituciones tanto nacionales como internacionales.

Durante la jornada del 23 de abril, desde las 10 a las 19 h. se procederá a la liberación de estos libros en la propia Biblioteca así como en distintos lugares del IVAM.

Biblioteca del Museo Nacional de Cerámica

Con motivo de la celebración del  Día Internacional del Libro La Biblioteca del Museo Nacional de Cerámica participará el próximo día 23 de abril en una iniciativa de bookcrossing  junto con 61 bibliotecas de museos y centros de arte y cultura.

Los libros se liberarán en la entrada del  museo y alrededores. Su temática se centrará sobre todo en la cerámica, con publicaciones editadas por la institución y de nuestro fondo de duplicados.

Más información el facebook del Museo.

Biblioteca del Museo Taurino de Valencia

La Biblioteca liberará libros, principalmente de sus fondos duplicados y algunas publicaciones del propio Museo.

Estos libros-libres estarán a disposición del público del 23 al 26 de abril en la sala de consulta de la Biblioteca.

Biblioteca del Museu de Belles Arts de València

El martes 23 de abril, Día Internacional del Libro, la Biblioteca del Museo de Bellas Artes de Valencia va a hacer de nuevo bookcrossing (como el año pasado) por lo que se podrán encontrar libros liberados tanto en la fachada del Museo como en la cúpula, en el claustro y en el patio del Embajador Vich.

El dimarts 23 d'abril, Dia Internacional del Llibre, la Biblioteca del Museu de Belles Arts de València va a fer de nou bookcrossing (com l'any passat) pel que es podran trobar llibres alliberats tant en la façana del Museu com a la cúpula, al claustre i al pati de l'Ambaixador Vich.

Biblioteca del Museu de Prehistòria de València

En la Biblioteca del Museu de Prehistòria de València, per al Bookcrossing d'enguany,  no sols anem a alliberar  llibres en format  paper, sinó també en format digital. Col•locarem un cartell amb codis QR en uns determinats  llocs de València. Mitjançant estos codis qualsevol que porte un mòbil amb càmera i un lector compatible podrà accedir a algunes de les nostres publicacions, que es troben d'accés gratuït i lliure en la nostra Web.

Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia

La Biblioteca-Centre de Documentació del Museu Valencià d’Etnologia celebra este any el Dia del Llibre amb la campanya “23 d’abril : llibres lliures”. El proper dimarts alliberarem llibres en paper i electrònics per facilitar a tots l’accés a la lectura i difondre les publicacions del Museu Valencià d'Etnologia.

Com a novetat enguany, vos volem regalar l’accés lliure i gratuït  a publicacions digitals, no sols en paper. Anem a utilitzar els codis QR per poder consultar, descarregar i compartir 10 títols electrònics del Museu Valencià d’Etnologia. Els codis els distribuïrem amb un cartell i punts de lectura que trobareu per tota la ciutat.

Tota la informació la trobareu a l'Etnobloc

Esperem que vos agrade tot el que vos hem preparat les biblioteques de museus de la ciutat de València per celebrar este gran dia!

 

23 d’Abril de 2013, Dia Internacional del Llibre

El lema d’enguany és:

«Llegir en valencià, ara més que mai»

SABIES QUE LA BIBLIOTECA GENERAL DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA TÉ ELS MATEIXOS ANYS D'HISTÒRIA QUE LA FESTA DEL LLIBRE A ESPANYA? AMBDUES VAN NAIXER EL 1926.

Tot i que les diputacions provincials tenen el seu origen en les Corts de Cadis la seua consolidació no es va produir fins a 1836. Entre les seues atribucions estaven les de foment de la Instrucció pública i les Belles Arts, el que actualment anomenem Educació i Cultura.

El 1915 la Diputació de València prenia consciència del seu paper protector i difusor de la cultura valenciana i creava el Centre de Cultura Valenciana. L'article segon dels seus estatuts deia:

«El objeto del Centro de Cultura es cultivar la historia integral de la ciudad de Valencia y de su antiguo Reino, y el fomento de aquellas ramas del saber humano que carecen de corporación o entidad regional dedicadas especialmente a ellas, pudiendo indistintamente usar en sus trabajos las lenguas castellana y valenciana»

 Aquesta tasca quedaria confirmada en 1919 amb la creació de l'editorial «Acción Bibliográfica Valenciana» que projectava publicar obres de caràcter històric valencià.

El 6 de febrer de 1926 un Reial Decret, signat pel rei Alfonso XIII, instituïa la “Fiesta Nacional del Libro en Espanya”, assenyalant la seua celebració per al dia 6 d'octubre, en commemoració de la data del naixement de Cervantes (no confirmada), encara que anys després, el 1930, es traslladaria al 23 d'abril, data de defunció de l´escriptor.

La Diputació de València prenia consciència de la importància que suposava per a la vida moderna l'accés a la cultura i la necessitat de comptar amb una biblioteca que servira d´òrgan difusor.

De manera que, coincidint amb aqueixa celebració, creava una biblioteca que depenia de la Corporació provincial, fet que es recull a la memòria de l'any 1925-1926, amb aquestes paraules:

«se ha iniciado por esta Diputación una Biblioteca, que si bien resulta modesta por la cuantía de sus fondos, reviste marcado interés, así por la materia sobre que versan los ejemplares que la integran, como por contener, muchos de ellos, dedicatorias autógrafas».

La biblioteca va ser ben acollida per l'opinió pública i en un any s'incrementaven considerablement els fons, tant per compra com per donació. A partir d'aquest any, en les memòries de la Corporació, són contínues les referències als llibres que ingressen.

 

Es tractava d’una biblioteca especialitzada en temàtica local: llibre valencià, de tema valencià i escrit per valencians, però quan l'any 1976 el Ministerio de Cultura va acordar crear una Biblioteca Pública Provincial, depenent de l'Estat, en els terrenys de l'antic hospital, la biblioteca de la Diputació va perdre per sempre la possibilitat d'esdevenir la biblioteca nacional valenciana.

La presència a la ciutat de València d'una Biblioteca Pública, inaugurada el 1979, va incrementar les donacions particulars i la conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic valencià, sent el primer llegat el de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, origen de la futura Biblioteca Valenciana.

La Biblioteca General de la Diputació va romandre unida a l'Arxiu de la Corporació fins que es va traslladar al MuVIM, sent inaugurada l'octubre de 2004. Des d'aquest moment la Biblioteca del MuVIM ha assumit, a més de les funcions que li són pròpies com a biblioteca de museu, les de la Biblioteca General de la Diputació: recollir, conservar i difondre la producció editorial de la Corporació provincial.

(Biblioteca del MuVIM, abril 2013)

8 DE MARÇ 2013, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Des de la Biblioteca del MuVIM volem compartir amb totes vosaltres el I Centenari de l'obra:

LA EDUCACIÓN DE LA MUJER EN VALENCIA 

(València, 1913)

 

Col. particular

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, i coincidint amb el I Centenari de la publicació, volem recordar l'obra titulada La Educación de la Mujer en Valencia, editada per la Institución para la Enseñanza de la Mujer de València, el 1913.

A través d'aquesta obra podem conèixer la trajectòria d'un centre educatiu preocupat no només per la formació de la dona, sinó també per la defensa dels seus drets. La finalitat d'aquesta institució es definia aleshores en aquestos termes:

«Educar a la mujer es ponerla en condiciones de cumplir con las funciones que le están encomendadas en la familia y facilitar a aquellas que buscan en los estudios profesionales una forma de acceder a un trabajo honrado».

Una institució que té els seus orígens el 1883 quan el soci de la Económica, Juan A. Oliver, va proposar a la Real Sociedad Económica de Amigos del País la creació a València d'una Escuela de Comercio para Señoras, a imitació de la que existia a l´Asociación para la Enseñanza de la Mujer de Madrid. Anys després, el 1888, davant la demanda perquè s'ampliés a altres estudis, es creava la Institución para la Enseñanza de la Mujer (IEM) impulsada per un home de la Institución Libre de Enseñanza (ILE), Aniceto Sela i Sampil, catedràtic aleshores a la Universitat de València.

El llibre està escrit per Juan Antonio Oliver, secretari i ànima mater de la Institució, amb la col·laboració de Rafael Albiñana, llavors president rector de la mateixa, i va eixir a la llum com a resposta a la decisió de l'Ajuntament de València de retirar la subvenció, que anualment concedia a l´IEM, al·legant la necessitat de retallades –com ara–. En aquesta frase resumia Rafael Albiñana seua indignació: «¡Desdichado país que apela a la Instrucción para hacer economías!»

Tota la societat valenciana, sense distinció de classes socials ni de signe polític es va unir en una sola veu per reclamar la subvenció, i gràcies a la unió de les forces polítiques, socials, intel·lectuals, obreres i sindicals es va concedir l'ajuda. Les subvencions de l'Ajuntament i de la Diputació de València eren imprescindibles per al sosteniment de la IEM.

Col. particular

En aquesta obra Juan Antonio Oliver, gran coneixedor dels centres educatius europeus, diu que en cap lloc d'Europa ha trobat un edifici que supere en superfície i solidesa al que construí a València l'arquebisbe Mayoral, en ple segle XVIII, per educar la dona, qui, a més, per perpetuar la seua obra, la va dotar de béns suficients, per tal que no faltés mai la instrucció gratuïta a les classes populars. Aquest edifici, La Casa de la Enseñanza, havia estat destinat a oficines de l'Ajuntament, i hui continua en mans municipals.

 
D'altra banda, Rafael Albiñana (l'Alcúdia de Crespins, 1869-València, 1925), president-Rector de la IEM en aquestos anys, havia estat president de la Diputació de València des de desembre de 1909 fins al maig de 1911 i durant el seu mandat havia dut a terme un interessant projecte educatiu: l'intercanvi dels xiquets asilats als centres educatius depenents de la Diputació (Casa de la Beneficència i Casa de la Misericòrdia) amb altres centres similars europeus, amb la finalitat d'augmentar la seua cultura, a més de conèixer els centres europeus per millorar els propis. També sota la seua presidència, es va concedir una beca al jove José Iturbi per completar els seus estudis de piano a l’estranger.

Per tot això, la Biblioteca del MuVIM, que és també Biblioteca General de la Diputació, vol compartir amb totes les dones aquest reconeixement cap a l´IEM per tota la tasca duta a terme per millorar l'educació i els drets de les dones valencianes.

Deu anys després, el 1923, aquesta mateixa institució, conscients de la importància que suposava per a les dones l'accés a la cultura i el necessari que era una biblioteca com a òrgan de difusió, creava la "Biblioteca pública femenina”, amb l'objectiu d´eixamplar la cultura, de forma totalment gratuïta, a totes les dones residents a València, independentment foren o no alumnes de l'escola. Una biblioteca on pogueren ampliar estudis, resoldre dubtes o simplement pel pur plaer de la lectura. Desitjaven convertir-la en un centre en el qual les dones pogueren reunir-se, compartir les seues aspiracions, exposar les seues idees i discutir-les, per la qual cosa s'incloïen conferències i audicions de música.

Biblioteca IEM (BV)

Juan Antonio Oliver, aleshores rector de la institució, va ser l'encarregat del discurs inaugural de la biblioteca, sota el títol: Importancia capital del feminismo en la obra del progreso humano, on deia que aquest institut femení venia ocupant-se, des de feia trenta-nou anys, de la cultura i dels drets de les dones amb la fe i constància que exigia aquesta causa:

            «[…] mientras no se le reconozcan a aquélla [la mujer] los derechos dimanantes de su personalidad y le sean garantizados en forma legal, no puede en rigor considerársela jurídicamente como persona libre, y mientras no se le faciliten, como al hombre, los medios necesarios para desenvolver todas sus facultades, sus legítimas necesidades, así del cuerpo como del espíritu, se le coarta el cumplimiento de su fin humano. De aquí que estemos todos obligados a trabajar en la medida de nuestras fuerzas para la consecución de esta obra de justicia y de humanidad [...]».

Si vols saber més sobre la IEM pots, completar la teua informació amb la lectura de la següent obra que pots trobar a la biblioteca del MuVIM, i d'altres biblioteques públiques:

El compromiso social de un político krausista: Rafael Albiñana y la Institución para la Enseñanza de la Mujer / Ana Mª Reig Ferrer ; proemio de Romà de La Calle. València, 2012

Curso "Alejandro Magno".

Curso dirigido a un público general interesado en la historia, historiadores, novelistas, estudiantes de ciencias humanas etc…
La Biblioteca de l'Iber cuenta con la mayor bibliografía especializada en este tema, que se puede consultar previa solicitud.
Lugar: Sala de Conferencias de L’Iber, Museo de los soldaditos de plomo. Caballeros 22. Valencia.
Fechas: del 5 de Febrero al 18 de Junio de 2013. En total 10 sesiones de 2 h.
Horario: 18 a 20 h.
Precio: 150 € (en un sólo pago o dos). Amigos del Museo 10% descuento.

I - Objetivos a desarrollar.
Análisis en profundidad sobre el personaje de Alejandro Magno y el mundo antiguo al que perteneció.
Adquirir los conocimientos fundamentales sobre la cultura de Macedonía y su papel en el proceso de integración de la cultura helena.

II – Contenidos.
PROGRAMA 2013.

5 de Febrero. Visión general de la Historia de Alejandro Magno y recapitulación del curso anterior.

19 de Febrero. La muerte de Alejandro y sus proyectos de futuro.

5 de Marzo. Las luchas sucesorias.

12 de Marzo. Alejandro Magno y las mujeres.

9 de Abril. La tumba de Alejandro Magno y la ciudad de Alejandría.

23 de Abril. La evolución de los ejércitos macedonios.

7 de Mayo. La sexualidad de Alejandro Magno: ¿era heterosexual o bisexual?

21 de Mayo. La visión globalizadora de Alejandro Magno: fusión de pueblos o interés político?

4 de Junio. Visionado de la película “Alejandro Magno” de Oliver Stone: comentario y debate.

18 de Junio. El legado de Alejandro Magno y la visión de Alejandro en las épocas bizantina y medieval.

Información y reservas: 963 918 675. Preguntar por Reme o Lidia.

Presentación de la nueva Guía l'Iber

El 7 de Febrero a las 19:30 h. se presenta la nueva guía del museo, ya disponible en la tienda y en taquilla. 
Alejandro Noguera Borel, director de l’Iber y autor de la guía la presentará acompañado de Alejandro Mohorte, especialista en Historia y Fernando Boán-Montenegro, miniaturista histórico.

En su privilegiado enclave de la calle Caballeros de Valencia, las paredes del antiguo palacio del Marqués de Malferit albergan la mayor exposición de figuras de plomo del mundo con más de 90.000 piezas.

Desde su inauguración hace ahora un lustro, más de 250.000 visitantes han podido conocer la historia en miniatura gracias a los dioramas que representan escenas históricas y de la vida cotidiana.

Entrada libre. Aforo limitado.
Al finalizar el acto se servirá un refrigerio y un vino de honor gentileza de Murviedro.

L'Iber, Museo de los soldaditos de plomo

Caballeros 22. Valencia.
www.museoliber.org

EL MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA HA PROGRAMAT UN AMPLE VENTALL DE PROJECCIONS, CONFERÈNCIES I TALLERS PER A TOTS ELS PÚBLICS AL VOLTANT DE L'EXPOSICIÓ "PREHISTÒRIA I CINEMA"

      L'exposició Prehistòria i Cinema, que actualment i fins al 2 de  juny es pot visitar al Museu de Prehistòria de València, pretén donar a  conèixer les produccions audiovisuals de ficció sobre la Prehistòria,  tot i fent reflexionar sobre les idees que aquestes han transmès a la  societat, mostrant quin és el coneixement, que a hores d'ara, tenim sobre els aspectes més rellevants de la prehistòria i com es reprodueixen les idees sobre aquest període en l'imaginari col.lectiu exemplificat al cinema. Al voltant d'aquesta exposició s'ha  previst  un cicle de pel·lícules, els últims dijous de mes, a les 18.30 h.. Primer hi haurà una breu presentació a càrrec d'un especialista, i després es projectaran  les següents pel·lícules:

• El Mundo Perdido  (1925) de Harry O. Hoyt. USA
• Hace un millón de años (1966) de Don  Chaffey. USA
• El Clan del oso cavernario (1986) de Michael Chapman.  USA
• Su Majestad Minor (2007) de Jean-Jacques Annaud. Francia
• La Cueva de los Sueños Olvidados (2010) de Werner Herzog. 

   A la fi de cadascuna de les projeccions hi haurà un col·loqui on tothom podrà participar

    També s' han previst 3 conferències:

• El 7 de febrer a càrrec del  Dr. Marc Azéma.
• El 6 de març a càrrec de Paula Jardón y Clara Pérez
• L'11 d'abril per Marc Klapinsky

   Però no s'oblidem del públic familiar, açi els diumenges pel matí i de  gener a maig hi hauran diversos tallers: 

• "Taller de Animación  Prehistórica”
• "Mitos y tópicos sobre la Prehistoria "
• "Taller de  Vestuario: La Moda Prehistórica "
• "Maquillaje y Joyería para una  Prehistoria de Cine".

      Per a una informació mes detallada, puntxa ací http://bit.ly/10VBjrC

L’HOSPITAL GENERAL DE VALÈNCIA: HISTÒRIA GRÀFICA D’UN RECINTE HOSPITALARI

Coincidint amb la celebració del V Centenari de l'Hospital General de València la biblioteca del MuVIM, amb la col·laboració amb la Biblioteca Pública de València, ha volgut mostrar l'evolució de l'antic recinte hospitalari des del segle XVIII fins a l'actualitat.

Ambdues biblioteques han recollit el sentir de molts usuaris i usuàries que han acudit a aquests centres bibliotecaris buscant informació i documentació sobre l'antic hospital: els seus orígens, la seua construcció i la seua evolució històrica.

L'Hospital General de València té el seu origen en 1409, quan un grup de prohoms de la ciutat de València, encoratjats per les paraules del pare Jofré, funden un centre d'hospitalitat per acollir als dements que vagabundejaven pels carrers de la ciutat. Un segle després, en 1512, de la unió de diversos centres d'hospitalitat existents a València es creava el Sant Hospital General.

L'exposició està formada per cinc reproduccions de plànols que ofereixen una visió històrica del recinte. El recorregut expositiu segueix una seqüència cronològica, començant amb el plànol de la ciutat de València del Pare Tosca i acabant amb el dels jardins del MuVIM de l'arquitecte sevillà Vázquez Consuegra d’aquest mateix any.

El plànol de Tosca, de principi del segle XVIII, ofereix una visió gràfica de la ubicació de l'hospital dins de la ciutat de València i, a continuació, un de mitjan el segle XVIII, de gran bellesa, realitzat per encàrrec del marquès de Malaspina en 1749. (Fig. de l'esquerra).

El tercer plànol és de mitjan segle XIX i, encara que de qualitats estètiques inferiors a l'anterior, té una força informativa significativa perquè en ell s'observen les noves construccions realitzades en el recinte, resultat de l'augment d'espais destinats a l'ensenyament de la Medicina, com per exemple el teatre anatòmic.

Continua el recorregut amb un plànol del segle XX, última representació gràfica de l'antic recinte hospitalari de 1963, després de ser abandonat pel trasllat al nou Hospital General, en l'avinguda Tres Creus. En aquest plànol es dibuixa la planta de l'edifici i les diferents fases d'enderrocament, assenyalades mitjançant diferents colors. Gràcies a la conscienciació ciutadana es va poder paralitzar la demolició just quan s'estava enderrocant la infermeria, actual Biblioteca Pública, inaugurada com a tal en 1979.

 

Acaba el recorregut amb un plànol dels jardins del MuVIM que ofereix una visió actual del recinte, i es completa amb una selecció de fotografies realitzades per Barberà Masip en la dècada dels anys vint. Aquestes fotografies mostren tant l'interior com l'exterior de les diferents dependències. (Fig. dreta: Inclusa, sala de bressols, 1927)

Aquesta mostra estarà exposada temporalment a l'avantsala de la biblioteca del MuVIM, i passarà amb caràcter permanent a la Biblioteca Pública. El nostre desig és que, igual que ocorre amb altres monuments de la ciutat, vegem algun dia aquests plànols reproduïts en un tipus de material durador i exposats en l'exterior formant part del mobiliari urbà dels jardins, com a memòria històrica del que va ser un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de València.

Aquest projecte expositiu, fruit de la col·laboració entre la biblioteca del MuVIM i la Biblioteca Pública, no hagués estat possible sense la participació de l'Arxiu del Regne de València i la Direcció General de Patrimoni Cultural que han assumit la reproducció i emmarcat dels plànols. Una vegada més institucions culturals valencianes, Diputació i Generalitat, sumen esforços per impedir que es perda la memòria de la nostra pròpia història.